Morts a canvi d’espectadors
Wallace Souza era un dels presentadors de televisió més famosos del nord del Brasil. Dirigia el programa de més èxit a la zona de Manaus, la capital de l’estat d’Amazones, una de les més conflictives i perilloses del país. Tenia un do per a l’oratòria i ràpidament es va convertir en una mena de xarlatà que desenvolupava tota mena de teories sobre com combatre la violència i acabar amb el narcotràfic que provocava aquell caos social que patien els ciutadans. Des del 1989, en el seu programa Canal livre, deixava anar els seus discursos en què, d'una banda, reclamava la pau i, de l’altra, exigia venjança contra els traficants de droga. Però el que li va fer guanyar audiència no eren els seus missatges sinó el sensacionalisme i el plantejament informatiu. Souza era sempre el primer a arribar a les escenes dels pitjors crims, fins i tot abans que la policia. Gaudia ensenyant els cadàvers sense cap mena d’escrúpol i feia comentaris humorístics barroers: “Aquí fa oloreta de xurrasco!”, exclamava mentre buscava entre els matolls un mort a qui encara li fumejaven les ferides pels trets de bala. L’èxit televisiu el va catapultar a la política. Es va fer militant del Partit Progressista, va ser el diputat més votat de les eleccions legislatives de l’Amazones i es va fer un lloc com a diputat a la Cambra Estatal. Però el càrrec no li va impedir continuar executant la seva tasca televisiva. La seva història l’explica amb tota mena de detalls i anècdotes el periodista Daniel Bogado a la sèrie documental La muerte vende a Netflix.
Souza entrevistava criminals, retransmetia persecucions policials en directe, mostrava les negociacions de segrestos mentre es produïen i fins i tot promovia actes benèfics per ajudar les famílies d’alguna víctima. Com més audiència tenia, més enllà anava en les seves atrocitats periodístiques, que venia com a exclusives de primer ordre. Souza era considerat l’heroi que lluitava contra el mal en contrast amb un estat que es mantenia apàtic davant la violència.
Precisament per això, quan la policia el va detenir el 2009, la notícia va provocar un gran impacte social. I més quan se'n van saber els motius: Wallace Souza era el líder d’una banda criminal que ordenava assassinats i participava en les xarxes de narcotràfic i així obtenia les imatges que alimentaven el seu propi programa de televisió i li donaven encara més audiència. Feia anys que la policia en tenia sospites perquè no podia entendre com algú aconseguia tenir tanta informació i tan ràpida sobre els crims i la delinqüència que es produïen a la ciutat. Alguna cosa no quadrava. Però no les van confirmar fins que van detenir un narcotraficant que els va confessar que els seus últims assassinats els hi havia encarregat el mateix Wallace Souza amb la finalitat d’ensenyar-los i de parlar-ne al seu programa. El presentador va morir a la presó un any més tard sense arribar a ser jutjat, tot i que sí que van condemnar els seus col·laboradors. L’exemple més paradigmàtic i exagerat de com la televisió s’utilitza com a generadora de violència sota la disfressa de ser la solució.
