Per un món subversiu
Un dels impactes més desconcertants de la tecnologia i les xarxes socials és la inacció: podem fer saber a la resta del planeta tot allò que ens sembla malament del sistema socioeconòmic en el qual vivim i l’exhibició de verborrea ens fa pensar de manera implícita que feim alguna cosa per canviar el món.
Però hi ha coses que no canvien, i és impossible transformar les coses des de la comoditat del sofà, per molt que ho vulguem creure. De fet, no podem ni tan sols canviar la nostra manera de viure per fer-la més acord amb determinats valors (humanistes) fent posts enginyosos. Sense els actes, les paraules tenen el mateix pes que la ploma d’un ocell flotant a l’aire. Són lleugeres i no tenen més conseqüència que fer-nos pensar de manera equivocada que som persones amb un fort sentit crític de la realitat i que, com els agrada tant dir als polítics, estam en el costat correcte de la història, sigui el que sigui el que vol dir aquesta expressió tan maniquea. Aquí voldria fer un incís: si els polítics del segle XXI parlen del costat correcte de la història, no hi ha més remei que quedar al costat incorrecte, ple de persones que fan preguntes, demanen, s’equivoquen i s’esforcen per trobar un camí. Quan Pedro Sánchez s’ubica en el lloc correcte, supòs que ho fa des de l’amnèsia davant fets com la compravenda d’armes que fa Espanya i la manca de crítica i d’accions davant de règims que no respecten els drets humans, com la Xina i l’Aràbia Saudita.
Transformar el (nostre) món és incòmode, ens obliga a aixecar-nos, fer coses, pensar, prendre decisions que són qualsevol cosa menys confortables i aplicar esforços. Transformar les coses va molt més enllà de parlar i no és una qüestió d’aparences, sinó de significats que donen forma a la nostra existència. Canviar també implica pensar, una cosa tan senzilla i que ens fa tan humans que s’ha tornat gairebé impossible darrerament.
En un món subversiu, les persones destruirien allò que ens deshumanitza i que ens col·loca a punts de partida diferents, discriminacions que hem fabricat nosaltres mateixos. El verb ‘destruir’ no ha de fer por si l’aplicam a la societat.De fet, estam destruint el planeta amb el beneplàcit dels poders establerts i ningú no s’espanta. Ara bé, la destrucció de normes socials acceptades, i que només beneficien una minoria de paràsits, ha d’anar seguida d’una construcció.