Més violència contra les dones
Balears és la comunitat autònoma de l'estat espanyol amb el percentatge més alt de dones víctimes de violència masclista. O violència sexual, o violència contra les dones, com en vulgueu dir. La dada és del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que, a més de tenir la cúpula directiva bloquejada fa quatre anys pel PP (en un incompliment flagrant de la Constitució), segueix complint altres funcions que té encomanades. Entre elles, la de l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, que constata, a les Balears, una ràtio de 25,7 casos d'agressions per cada 10.000 dones, una proporció sensiblement més alta que la de la mitjana espanyola, que de tota manera no és gens baixa: 17,2 dones per cada 10.000 dones. Aquesta dada es va conèixer aquest passat dijous, poques hores abans de la celebració del 25-N (el Dia internacional per a l'erradicació de la violència contra les dones) i poques hores després de l'escàndol suscitat pels insults que una portaveu de Vox va proferir al Congrés de Diputats contra la ministra d'Igualtat, Irene Montero.
La dada, però, no és nova. En una cerca ràpida, és fàcil trobar aquesta col·lecció de titulars: “Balears, la comunitat amb major taxa d'agressions masclistes contra les dones” (IB3, febrer de 2018), “Per què les Illes són campiones en agressions masclistes?” (ARA Balears, agost 2020), “Més víctimes i més greus: creixen un 11% els casos de violència masclista a les Illes” (ARA Balears, octubre 2022), “Entre gener i octubre de 2022 el Consell ha acollit 97 dones víctimes de violència masclista i 67 menors” (dBalears, fa pocs dies). Naturalment, podríem fer la llista molt més llarga i exhaustiva, però la idea principal sembla que queda clara. Segons les dades més recents, les ja esmentades del CGPJ, per darrere les Balears venen Múrcia (amb una ràtio de 23,1% cada 10.000 dones), el País Valencià (ells en diuen “Comunidad Valenciana”, amb un 22,5%) i les Canàries (amb un 21,5%).
Les Balears també són la comunitat que sempre apareix al capdavant, o entre les més destacades, d'altres rànquings funestos com els d'abandonament escolar prematur, preu de l'habitatge, preu de la cistella de la compra, població en risc de pobresa o dades d'atur i precarietat laboral. No hi governa l'extrema dreta, però es proposa de fer-ho, perquè té clar que, per poc que els seus vots sumin amb els del PP, formaran govern sí o sí.
Totes aquestes qüestions que acabam d'esmentar no estan aïllades entre elles, sinó que formen un conjunt que acaba sent la realitat quotidiana de bona part de la població. Sense feina digna, sense estudis ni voluntat de tenir-ne, sense perspectives de millora, exposats a una època de desinformació i de notícies i debats falsos promoguts per la dreta populista, aquesta part de la ciutadania viu amb un horitzó d'expectatives vitals que s'assembla molt a un cercle viciós. I el maltractament, l'agressió i la violació, la violència masclista en les seves múltiples manifestacions, formen un tram d'aquest cercle. Estan dins del possible. Per descomptat, molts dels mascles que cometen aquestes agressions fan feina (quan en fan) a la franja més baixa del ram de l'hostaleria i el turisme. D'altres que pertanyen a classes socials més altes (més altes gràcies a l'hostaleria i el turisme, també) no cometen agressions, però les comenten amb condescendència, amb un somriure o amb irritació, segons el dia. Un model econòmic té com a conseqüència directa un model social. I el nostre, el de les Balears, s'ha degradat fins a ser aquest.
