Més víctimes i més greus: creixen un 11% els casos de violència masclista a les Illes

PalmaMés víctimes, més casos i més greus. El darrer balanç de la violència de gènere a les Balears revela un augment de tots els indicadors el segon trimestre del 2022. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), publicades aquest dijous, les denúncies per violència de gènere varen pujar un 11%, en comparació amb el mateix període del 2021. Alhora, les dones víctimes han crescut un 8%, mentre que els casos greus han pujat un 13,5%, el doble que els lleus (6,2%).

L’advocada penalista experta en violència de gènere Tània Siquier reconeix que “s’ha notat l’increment de casos, sobretot greus, en els darrers mesos” a les Illes. D’acord amb Siquier, “es presenten maltractaments més explícits i molt més greus que anteriorment”. Ara bé, “això no vol dir que abans no fossin greus, sinó que se n’ha acusat la intensitat”, afegeix l’advocada. Així ho reflecteixen també les dades dels jutjats de les Balears, on varen ingressar 1.759 assumptes penals relacionats amb violència de gènere el segon trimestre d'enguany, un 41% més que el 2021, dels quals 630 eren urgents i 69, lleus.

En xifres absolutes, el CGPJ ha comptabilitzat 1.752 denúncies d'abril a juny a l'Arxipèlag, mentre que el total de dones que han denunciat ascendeix a 1.631. Aquesta dada dona com a resultat una taxa de 27,6 víctimes per cada 10.000 dones, la segona més alta de tot l'Estat, després de Múrcia, segons el Poder Judicial. Quant a la nacionalitat, les estadístiques revelen que 920 eren espanyoles (amb un augment d'un 3,3% d'aquest segment), mentre que un 711 eren estrangeres (un 14,9% més).

El turisme i la tendència a denunciar

En aquest sentit, la presidenta de l'Institut Balear de la Dona (IBDona), Maria Duran, recorda que aquest índex s'elabora a partir de la població censada, de manera que no es té en compte la població flotant. "S'han incrementat les víctimes estrangeres amb relació a l'any passat, això és perquè hem tingut més turisme", argumenta en aquest sentit la membre del Govern.

Una altra dada que cal tenir en compte per analitzar les xifres, segons Duran, és la tendència a denunciar. "A principis d'aquesta legislatura rebien unes vuit telefonades al Servei d'Atenció 24 hores de l'IBDona per demanar informació sobre violència masclista. En canvi, el mes d'agost d'enguany (del darrer que en tenim dades) varen telefonar 16 dones de mitjana cada dia", afegeix.

La protecció de les víctimes

A més, es varen incoar 359 ordres de protecció –com ara ordres d'allunyament o la suspensió de tinença d'armes, entre altres mesures–, de les quals se'n varen acceptar 297 (un 65% més) i se'n varen denegar 63 (un 5% més). Això suposa una taxa de 22 ordres de protecció dictades per cada 100 dones. Per altra banda, en 292 casos la víctima es va acollir a la dispensa de l'obligació de declarar com a testimoni, la qual cosa representa una taxa de 17,9 per cada 100 dones víctimes. D'aquesta manera, la xifra de dones que varen renunciar a declarar va pujar un 92% respecte del 2021.

Més de 200 condemnes en tres mesos

Durant el segon trimestre del 2022 es varen dictar 235 sentències condemnatòries, 8 d'absolutòries, 23 sobreseïments lliures i 705 de provisionals en procediments per violència masclista. Així mateix, varen ser enjudiciades 243 persones, un 2% menys, amb un percentatge de condemnes d'un 96,7%. Entre els condemnats, hi ha 139 espanyols i 96 estrangers. D'aquestes sentències, 160 varen ser per conformitat entre l'acusat i la resta de parts, un 29% més que l'any anterior. Aquests acords impliquen que l'acusat reconegui el delicte, a canvi d'evitar que es faci el judici i obtenir una rebaixa de les peticions de pena inicials.

Davant això, l'advocada Tània Siquier també lamenta que, "per desgràcia, l'increment de casos no va acompanyat de mitjans per a l'administració de justícia ni un reforç a l'oficina judicial –ni jutges ni funcionaris–, ni de les guàrdies ni dels companys que estam de guàrdia com a lletrats especialitzats; caldria un reforç. Per altra banda, la missera recorda que és molt important "un reforç en la consciència de la ciutadania, sobretot en edats primerenques: una intervenció a escala preventiva és primordial.