02/02/2023

Més que evitar reculades

2 min

En relació a la rectificació de Francina Armengol sobre l'exempció del català a la sanitat pública, Antoni Llabrés, jurista i professor de dret a la UIB, ho ha resumit perfectament: “No s'ha fet un pas endavant, s'ha evitat una reculada”. Gràcies a la pressió de la societat civil, i dels socis de govern de MÉS, s'ha evitat que el català passés a ser un simple mèrit, i no un requisit, per als professionals de l'IB-Salut, el sistema públic sanitari de les Balears. Si això hagués anat endavant, no hauria estat només una reculada, efectivament, en l'ús social del català, sinó també una degradació de la qualitat de la sanitat pública: és una obvietat que és imprescindible que metges i infermeres entenguin la llengua dels pacients que tracten, i a més d'imprescindible, és obligatori quan aquesta llengua és oficial (o cooficial, o com en diguin) i, a més, la llengua pròpia del país (o comunitat autònoma, o com en diguin també). Quan parlem de societat civil, en aquest cas, ens referim principalment a l'Obra Cultural Balear, que ha pres i manté una posició ferma en aquest assumpte, i del Col·legi de Metges, que ha tingut sempre una actitud aclaridora sobre la qüestió. Ho va tornar a dir, aquesta mateixa setmana, Lucía Gorreto, presidenta de la Societat Balear de Medicina Comunitària: “Els metges volem aprendre català –va afirmar– amb independència dels orígens i al marge del debat polític”. Afegia: “Cap sanitari de fora rebutja venir a les Illes per la qüestió lingüística”. Si de cas altres problemes, com la dificultat de l'accés a l'habitatge a causa dels preus d'un mercat immobiliari embogit, fan que més d'un s'ho pensi i repensi, però no la llengua. I també, no la llengua, sinó el fals conflicte sobre la llengua promogut com sempre pels mateixos de sempre: “Aquesta polèmica ens fa mal com a col·lectiu de metges. És un debat innecessari que fa que gent de fora no vulgui venir”. I és ben lògic.

Convertir la llengua en motiu d'enfrontament és una manera de crispar la societat i, per tant, de fer molt més difícil una feina que s'ha de fer en contacte no tan sols directe, sinó sensible, amb les persones. És una forma particularment grollera de demagògia, i cedir a les pretensions de qui la practica és baixar un esglaó en la qualitat democràtica del país. Protegir i fer respectar els drets lingüístics (en aquest cas, protegir i fer respectar el català) és imprescindible per poder parlar de democràcia. I per aconseguir aquest respecte i aquesta protecció no n'hi ha prou amb reaccionar als atacs de torn dels nacionalistes de guàrdia: calen, a més, mesures propositives, i no tan sols reactives. Cal fer real una plena igualtat lingüística, en què el català sigui reconegut, i usat, com a llengua equiparada en tot i per a tot al castellà: en el marc jurídic (Constitució, Estatus, reglaments) i, a partir d'aquí, en tots els àmbits de la vida social. De la mateixa manera que tots els ciutadans hem de ser iguals davant la llei, també ho han de ser les llengües oficials. Ningú hi sortirà perdent.

stats