Més enllà del creixement
Vivim immersos en el conflicte del capital contra la vida. Abocats a una profunda contradicció permanent que es materialitza en situacions de violència extrema, de polarització exacerbada pel desconcert, la incertesa i la por. I tenim la sensació que tot passa cada cop a un ritme més accelerat i, per això, més alienant. Veiem esclatar multitud d’emergències que es cronifiquen i intensifiquen mentre la política i els estats o bé són incapaços de fer-hi front o bé, directament, operen intensificant les dinàmiques de la lògica de l’acumulació capitalista, com si el futur fos una variable secundària i, fins i tot, cancel·lable.
El Fòrum Social Més Enllà del Creixement, que va tenir lloc a Madrid divendres 13 i dissabte 14 de febrer, i al qual vàrem ser convidats a participar, ha suposat una oportunitat per abordar aquesta tensió sense eufemismes, assumint el repte de prendre els conflictes ecosocials que defineixen el nostre temps com a punt de partida. També a insistir en l’abordatge pràctic dels imaginaris, les polítiques, les aliances i l’articulació social per inventar i aterrar la transformació econòmica, política i cultural que permeti a les societats emancipar-se de la inevitabilitat de la monstruosa realitat que el capitalisme ens aboca a viure. Des de la responsabilitat, però també des de la reivindicació de les sobiranies pròpies que ens han anat usurpant i que volem no només reivindicar, sinó també recuperar, tot anant molt més enllà de la retòrica.
Enfocar el decreixement —o, si es vol, el postcreixement— no és un exercici teòric: és assumir i impulsar formes de reorganització social i econòmica que tinguin com a objectiu garantir condicions de vida dignes dins els límits biofísics i fer-ho amb criteris de justícia social i intergeneracional, amb una pràctica integrada que generi estructures de sosteniment, amb dinàmiques i relacions necessàriament antiracistes, necessàriament feministes, necessàriament descolonials i, evidentment, necessàriament anticapitalistes. Cada una d’aquestes mirades aporta un aprenentatge propi que cal integrar pel bé comú i per la vida.
I no només fer-ho per l’avui, que sosté una realitat ja massa sovint indigerible i en conflicte, sinó també pensant en el demà, ara que la pèrdua de la biodiversitat, la crisi climàtica i l’extralimitació dels límits planetaris i dels marcs globals del respecte als drets humans posen en risc la mateixa espècie i que, per tant, neguen fins i tot la possibilitat del futur. Aquest far l’hem de posar tant en les demandes institucionals, com en l'enfortiment de les estructures de base que ens sostenen fora de les lògiques del capital i també, i sobretot, en l’ofensiva per la disputa d’allò que garanteix i garantirà aquestes sobiranies contra el capitalisme, en el marc de l’esmentat ja conflicte capital-vida. Per això, ens cal una aliança àmplia entre moviments, la majoria dels quals han estat presents i representats en els espais de debat, discussió, tallers i reflexions del Fòrum Social Més Enllà del Creixement.
La transició ecosocial només serà viable si és justa, i només serà justa si incorpora les demandes que inicialment ens poden semblar contraposades. Cal posar el focus especialment en el món del treball, perquè és en el model productiu —què produïm, qui, en quines condicions i per a què— i en la necessitat de sortir de la lògica productivista —que implica redistribuir temps i riquesa, garantir la seguretat en els sectors en transformació i democratitzar la planificació econòmica— on tenim els reptes socials més grans amb implicacions ecològiques transcendentals. Implica, també, que l’ecologisme assumeixi que la dimensió social no és un complement, sinó el cor de qualsevol alternativa viable.
És el que, també lligat a les qüestions treballades en el Fòrum, hem intentat fer des del GOB Mallorca, enfocar-nos en aquest esforç per imaginar alternatives no només des del punt de vista discursiu, sinó també per integrar-ho al món del treball, des d’una perspectiva de transformació ecosocial de l’economia de les Illes en un marc decreixentista. El passat mes de novembre aprofitàrem l’espai institucional per posar damunt la taula el debat sobre economia, turisme i treball i confrontar el relat únic que identifica “progrés” amb especialització turística. Les conseqüències socials i territorials d’aquesta especialització, agreujades per la crisi ecològica, s'utilitzen per justificar polítiques neoliberals que amplien desigualtats i la devastació territorial. Davant això, hem impulsat una proposta concreta de transformació ecosocial de l’economia balear: una anàlisi rigorosa que planteja diversificar el model productiu, reduir el pes del turisme i la construcció, reforçar els sectors essencials per sostenir la vida, com l’alimentació o la regeneració ecològica, i repensar la feina més enllà del salari —incloent-hi la redistribució del temps, les cures i els vincles socials. No es tracta només de què viuríem, sinó de com viuríem, assumint els límits biofísics i la inevitabilitat d’un context de decreixement material. Posar aquesta proposta en discussió amb els sindicats, el món acadèmic i els moviments socials és part de la disputa necessària per als imaginaris possibles.
No és una tasca fàcil. Implica conflicte, debat i renúncies. Però també és una oportunitat per repensar el mateix sentit del progrés en un món que es precipita a l’abisme. Cal que la pregunta deixi de ser “com créixer” i passi a ser “com viure i viure millor” —totes i tots, arreu del planeta.