Memòria democràtica: per això serveixen les lleis
L’acte que hi va haver el passat 5 de setembre a Santa Coloma de Farners d’homenatge i restitució de la memòria de les dues infermeres catalanes, Daria i Mercè Buxadé, assassinades pels feixistes el 5 de setembre del 1936 a Manacor i enterrades al cementeri de Son Coletes, ha estat possible per una confluència de fets i de forces que cal valorar en conjunt. Hi ha, sens dubte, la constància del seu nebot, Carles Buxadé, que ha dedicat la vida a recuperar-ne la història. Hi ha la feina dels investigadors Antoni Tugores i Jaume Miró, que han contribuït a reconstruir-la. Hi ha l’associació La Bulla de Santa Coloma de Farners que ha tornat la memòria de les seves veïnes. I hi ha la tasca de Memòria de Mallorca, de persones i entitats que fan possible que les víctimes del franquisme deixin de ser invisibles.
Però entre tot hi ha les lleis. La Llei de memòria democràtica va convertir en responsabilitat de les institucions allò que fins aleshores depenia sobretot de la voluntat i la persistència de familiars, historiadors i associacions. Va establir el deure de reconèixer les víctimes, investigar-les, reparar-les i preservar-ne la memòria. I la Llei de fosses va donar un marc a les exhumacions i a la recuperació de les restes dels desapareguts. De fet, la quarta fase del Pla de fosses va permetre, a Son Coletes, recuperar les restes de Daria i Mercè, entre altres dones. Per això serveixen les lleis. Per convertir un deure moral en obligació pública. Perquè la reparació no depengui d’esforços particulars. I perquè recuperar les víctimes d’una dictadura sigui una política pública i no de sensibilitat partidista.
Per això és tan preocupant el que ha passat a les Balears des que el PP governa, amb Vox com a soci. La Llei de memòria democràtica ha estat derogada, i encara que el Govern ha continuat les actuacions del Pla de Fosses ja licitades –d’aquí que s’hagin pogut recuperar els cossos de Son Coletes–, el seu discurs sobre la memòria és ambigu.
És cert que la directora general de Relacions Institucionals, Xisca Ramis, va assistir a l’acte de Santa Coloma de Farners. Però també ho és que l’Executiu defensa memorials per a les víctimes de tots els bàndols, un plantejament que menysté les víctimes del feixisme i minimitza el dolor de les famílies per uns fets silenciats durant els 40 anys de dictadura i, després, per les seqüeles d’aquesta. No es tracta de negar cap víctima, sinó de no desfigurar la història. La recuperació dels cossos de Daria i Mercè i l’acte de Santa Coloma demostren que la memòria no és cosa del passat. És una qüestió de democràcia. Per a això serveixen les lleis de memòria: perquè allò que durant dècades es va mantenir tapat, i que sortís a la llum depenia de la voluntat d’uns pocs, es converteixi en una obligació de tots.