Martínez i el seu intent de no fer pisos socials

PalmaEls polítics han de representar el poble. Aquesta és una màxima tan òbvia, que quan els representants públics la ignoren resulta molt desencisador. Resulta que el Govern va promoure una norma que permet que els sòls urbanitzables més grossos de Palma, en mans principalment d’empreses promotores, puguin fer un 45% més de pisos damunt una mateixa parcel·la del que diu el Pla General. Dit d’una altra manera, allà on els terratinents del sòl urbanitzable podien fer 100 pisos, ara en poden fer 145 en nom de la crisi d’habitatge.

L’argument estava cantat: com que falten pisos, anem a deixar-ne fer molts més als qui tenen sòl. El petit detall és que aquests propietaris varen comprar el sòl amb un pla general que feia unes previsions d’aprofitament i, per tant, el varen pagar a aquell preu, sense preveure un increment de ni més ni menys que el 45%.

A canvi, com és lògic –perquè, si no, estaríem davant una actuació arbitrària i irregular–, les noves promocions resultants havien de tenir el 50% dels seus pisos protegits o, com a mínim, a preu limitat. Aquesta intensificació de l’ús del territori, que no agradava al GOB, ni a diferents col·lectius professionals ni a l’oposició –suposa saturar més la ciutat–, tenia un propòsit social que per a alguns podia justificar la mesura.

Els promotors començaren a remugar i a dir que si era així, no en sortien els comptes. I alguns vàrem escriure “alerta que no llevin el requisit”. Idò el batle de Palma, Jaime Martínez, ho ha provat. S’ha plantat al Parlament i amb l’excusa de la llei de capitatalitat volia colar aquesta exempció. No hi ha paraules. En aquest cas, Martínez no ha representat el poble, sinó uns quants poderosos.