Fer maletes, donar menjar
Pel que hem pogut veure les darreres setmanes, els nostres governants (els electes i els que no ho són) tenen por de les mobilitzacions ciutadanes. L'episodi vergonyós de la detenció –amb grillons i calabós i tot– de les activistes de Santa Maria, l'advertiment –l'amenaça?– de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional anunciant que perseguiran els “delictes contra el turisme” (hem d'entendre que es deuen referir a les ofertes turístiques fraudulentes, perquè si no, no sabem de qui deuen parlar), els intents des de les tribunes dòcils al Govern de desqualificar, o directament criminalitzar, la cadena humana del passat dia 5 contra la desprotecció del Parc Natural del Trenc – Salobrar de Campos, la contradicció de la presidenta de la CAEB Carmen Planas aplaudint la detenció de les joves de Santa Maria i demanant “fugir dels extremismes” (l'extremisme és engrillonar i detenir ciutadanes innocents, senyores i senyors)... Tot això no fa més que demostrar el nerviosisme del Govern (balear), de la delegació del govern (d'Espanya), dels cossos i forces de seguretat i de certs empresaris turístics (que manen damunt la resta). Com totes les pors, la d'aquests governants i poders públics és emotiva. Això vol dir que els ofusca i els impedeix fer una anàlisi correcta de la realitat. I també demostra una escassa consistència democràtica per part seva.
A totes aquestes actuacions i declaracions porugues i desafortunades s'hi han d'afegir les del vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa. Segons ell, l'aplicació de polítiques de decreixement “tindria conseqüències en matèria d'ocupació, hi hauria gent que hauria de fer les maletes”. Sembla una broma, però això ho ha dit un vicepresident del Govern balear. Probablement, encara ara ni se li ha acudit aturar-se a pensar què ha dit, ni on ho ha dit.
Fa molt de temps que molts ciutadans de les Illes Balears amb estudis superiors han de partir d'aquestes illes a cercar-se la vida laboral, perquè aquí simplement no hi tenen res a fer. Científics, investigadors, metges, arquitectes, físics, musicòlegs... En tota la varietat de disciplines i coneixements en què puguem pensar, la fuga de talents de les Balears, la pèrdua de persones que donen vitalitat a una societat i la poden fer progressar, és un fet constant i dramàtic, pel qual pagam i pagarem (i pagaran les següents generacions) un preu molt alt. També n'hi ha molta, de gent, que fa les maletes perquè no poden comprar ni llogar un pis o una casa a unes illes en què l'habitatge ha estat vampiritzat pels especuladors –grans, mitjancers i petits– amb l'aplaudiment entusiasta dels nostres governants i dels seus propagandistes, que afirmen que tot això “ens dona menjar”.
És la visió paternalista i condescendent de sempre, segons la qual els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers no tenim altra sortida que vendre aquestes illes a trossos, i mentrestant enfonsar-les en la degradació del turisme de masses i deixar que el darrer tanqui la porta. Les manifestacions d'aquest mes de juliol han estat un “fins aquí” que els nostres governants haurien d'escoltar. S'equivocaran completament si, en comptes d'escoltar, pretenen presentar les protestes ciutadanes com un extremisme, una exageració o fins i tot com un delicte contra no se sap què. S'equivocaran tant, si fan això, que perdran el poder. Donar les coses per guanyades, menystenir les veus que protesten, és propi de polítics mediocres i prepotents. Aquests sí, que pel bé de tots convé que facin les maletes i no els tornem a veure en llocs de responsabilitat pública.