Madrid vol que embarquem turistes al llaüt

PalmaSembla que l’experiència d’airbiandbitzar la nostra vida no ha bastat. Tot i que bona part dels governants han reconegut l’enorme error que ha significat per a l’accés a l’habitatge convertir les llars en petits hotels, sembla que, en el fons, no s’ho creuen. Només així s’explica que el nou Reglament d’Ordenació Marítima elaborat per l’Estat permeti llogar fins a tres mesos les embarcacions particulars. És a dir que, com informa Laura López, qualsevol propietari pot dedicar la seva embarcació a passejar gent, això sí, cobrant.

Hi ha un precedent, el fet que els pescadors puguin dur algun turista a bord. Sempre hi ha un discurs perillós darrere això:complementar els ingressos. La idea d’aconseguir uns recursos extraordinaris a força de turistitzar i tarifar la nostra vida em sembla una aberració no només econòmica, sinó també social. És la mercantilització total i absoluta de les relacions humanes que, per tant, deshumanitza completament.

S’acaba amb el somni d’anar de viatge i conèixer un pescador o un particular que té un llaüt i, només si es donen les condicions i hi ha un diàleg intercultural i una connexió, poder pujar a bord. Ara tot serà molt més senzill:un espai amb tarifa. Un taxímetre i una freda relació que només té un context: els doblers.

Segur que la direcció general de Marina Mercant, autora del bunyol, es passa el dia parlant de sostenibilitat. Però ha aprovat una mesura que augmenta la contaminació, perquè pretén que les barques circulin tota l’estona. I, pitjor, pensa que la mar ho aguanta tot i tothom. I no, ha de descansar. No passa res si la barca està aturada una estoneta.