Les lògiques estrafolàries
El consell general del Poder Judicial és “l’òrgan de govern del Poder Judicial d’Espanya. La seva principal funció és vetllar per la garantia de la independència dels jutges i magistrats enfront d’altres poders de l’Estat”, segons la Constitució. Sincerament he de dir que no em va sorprendre gens que aquest òrgan, presidit per Carlos Lesmes, dictaminàs que l’apologia del franquisme encaixa en el dret a la llibertat d’expressió.
Al marge: ara Espanya emet flaires franquistes que recorden la resistència a la Transició. Després d’uns decennis de perfil baix i de certa atonia, el franquisme reapareix amb coratge. Potser l’ambient general influeix en els rampells franquistes d’algunes zones de poder, potser aquests rampells de dalt animen el franquisme a peu de carrer? Pot ser.
O ni una cosa ni l’altra: l’explicació més raonable indica que assistim a una vigorosa recuperació de l’espanyolitat i les seves essències més ancestrals. La nova Espanya es manifesta a estones, en algunes clapes de territori i en qüestions de segon ordre, si exceptuam la implementació de la democràcia (sense demòcrates, en realitat: un miracle). El que es manté fermament és la vella Espanya, la que sura en versos de Machado i de Jaime Gil de Biedma, entre alguns altres.
Per enfilar aquest escrit cap a la fi, diria que si el Consell General del Poder Judicial admet l’apologia del franquisme (ergo, de Franco), poc ens hauria d’estranyar que el Tribunal Superior de Justícia de les Balears hagi intervingut en l’afer del monòlit de sa Feixina en honor al creuer Baleares abatut a la guerra civil espanyola. I no ens ha d’estranyar tampoc que el seu veredicte confirmi el d’un altre jutjat –del contenciós administratiu– que manava protegir el dit monument. L’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca recorreran la sentència del TSJIB.
Ara, ajudau-me a pensar, per favor: ho trobau normal, que aquest assumpte acabi en mans de jutges? No es tracta d’una qüestió que es pot resoldre en el si de les institucions (sigui en plural o en singular) que hi tenen empriu? Són institucions democràtiques, discretament representatives. I per què la Justícia se n’ha de voler empatxar?
La resta, el tuf reaccionari de la sentència, no haurà causat sorpresa. Tampoc en deu haver causada que la Veritat l’hagi establida un tribunal.
