Llibres que queden amb tu
PalmaVaig baixar les escales de l’avió i vaig creuar la terminal fins a la cinta d’equipatges gairebé sense separar la vista del llibre que sostenia entre les mans. Vaig seure directament a terra perquè volia saber com acabava Ensayo sobre la ceguera, la meravella distòpica de Saramago. No vaig posar pegues a la puntuació heterodoxa, perquè estava immers en aquella sensació indescriptible de quan un llibre t’agafa per la camisa i et du on vol. Quan vaig recuperar la consciència i vaig tancar la solapa, la meva maleta era l’única que feia voltes en un etern retorn. Vaig sentir el buit, acompanyat de la necessitat de trobar un altre llibre capaç de generar-me aquella connexió; la que se sent amb una pel·lícula, una sèrie, un disc o una obra d’art.
La primera vegada segurament va ser de nin amb La historia interminable, la novel·la de Michael Ende impresa en dos colors, que llegia amb llanterna sota l’edredó per no arriscar-me que les queixes del meu germà per la llum m’obliguessin a deixar-la. Després n’arribarien d’altres: el final de El amor en tiempos de cólera a la llum d’una espelma per una inoportuna (o potser beneïda) pana mentre escoltava la música de García Márquez amb les paraules; els cops secs de El poder del perro, addictiu com la cocaïna del seu fresc sobre el narcotràfic; el dia plujós al porxo d’una casa de Formentera devorant Libertad de Franzen (igual que després Las correcciones); la urgència imperiosa de tornar a casa per reprendre Tan poca vida, una lliçó de com convertir el melodrama en literatura des de les entranyes; la bellesa seca i aclaparadora de Los girasoles ciegos o, més recentment, la sensibilitat i els dots excepcionals per al retrat d’Alana S. Portero a La mala costumbre. Hi ha llibres que acudeixen a tu com a salvavides en moments foscos, difícils. Em varen regalar Cumbres borrascosas quan era incapaç de llegir, consumit per l’ansietat. I llegir-lo em va salvar de més malsons en què les rates em mossegaven el cos sota l’abric o la gent em tallava amb ganivets pel carrer. Va ser un bàlsam necessari.
La connexió amb un llibre depèn moltes vegades del moment vital en què et trobis. Quan vaig comprar El guardián entre el centeno vaig saber, per exemple, que era tard per a mi. O que vaig fer bé de recuperar Middlesex en un viatge a Costa Rica. D’altres arriben per quedar-se. I et deixarien assegut al terra d’un aeroport ignorant la maleta, encara que tinguessis 18 o 90 anys.