18/03/2022

La llibertat del 'fast food'

2 min

Ha aparegut una fotografia de dramatisme naïf i punyent: persones a Moscou fent coa per arribar a la darrera hamburguesa McDonald’s –la multinacional de fast food tancava les portes a Rússia. El dramatisme de l’escena té a veure amb la pèrdua de cromatisme urbà, semblant al de la llibertat. S’entén l’èxit d’aquestes multinacionals arreu del món, i més en països que somiaren una llibertat encarnada en les especialitats de la cuina (?) ràpida, que, amb la Coca-Cola i la roba texana, constituïa l’american way of life. No ens ha d’estranyar que un concepte tan elevat com el de llibertat es materialitzi en la carn picada amb quètxup, una beguda gasosa i uns pantalons de roba generalment aspre. Això és la llibertat? No m’atreviria a dir-ho, però és el que permet a molta gent palpar-la, sentir-se’n privilegiat.

L’Algèria de Boumedien era un país (1972) amb més llibertat que la Rússia pre-McDonald’s, però patia alguns dèficits de pes. Sortir del país, per exemple, era una carrera d’obstacles burocràtics que tenien com a objectiu dificultar la circulació de les persones. No s’hi celebraven eleccions lliures, i amb això està quasi tot dit. Servidor va visitar algunes vegades aquest país de just aquí baix –mitja hora d’avió– i hi vaig fer algunes amistats amb persones de generosa hospitalitat. Un amic, enginyer de coses del gas i del petroli, ens va acompanyar a l’aeroport d’Alger el dia de la partida. Necessites alguna cosa que et pugui enviar?, li vaig preguntar –un amic comú, francès, anava i venia periòdicament de Palma a Alger (aquí, s’hostatjava a l’hotel Saratoga). Ell va haver de superar uns instants d’avergonyiment adolescent fins a demanar-me, a la fi, que li enviàs uns texans... amb el repuntat vermell. Per a ell, el repuntat vermell significava el rebuig de la uniformitat regnant de la roba 'moderna' del seu país, i, per tant, era un signe de llibertat.

Davant la foto de la coa per obtenir la darrera hamburguesa, he recordat una altra coa a Moscou, un enfilall de gent il·lusionada, adolescents desbaratats... Què passa aquí?, vaig preguntar a la meva guia. És que avui, em va dir, inauguren el primer McDonald’s de Moscou. Les coses duren el que duren. Ara molts de moscovites hauran perdut la sensació de llibertat que els donava aquesta hamburgueseria.

Guillem Frontera és escriptor