Laheq Halak

Quan ens miram des d’enfora un país que passa per una situació difícil hi ha el perill d’imaginar-nos que la seva gent viu obstinadament i únicament pendent de la seva dissort. Els mitjans de comunicació hi tenen alguna cosa a veure, perquè ens traslladen totes les males notícies, però sovint s’obliden de mostrar-nos que la gent, sempre i a tot arreu, malda per tirar endavant, amb moments per a tot: per fer feina, per riure, per inventar, per fer comunitat, per viure. Alguns autors parlen de la tirania de la victimització: una persona o un poble en situació de vulnerabilitat serà més dignes de la nostra empatia si es mantenen visiblement en l’estat de patiment i austeritat que els fan mereixedors de la nostra compassió. El paternalista moral desconfia dels qui no representen adequadament el paper de víctima ideal.

A Palestina, malgrat la durada i la profunditat del conflicte, hi ha vida. La vida d’un poble que vol viure i ser lliure. Cada dia la gent s’aixeca al matí per reprendre la seva vida quotidiana. Les mares i els pares vesteixen i alimenten els fills, els pagesos sembren el tros, els botiguers aixequen la persiana, i en les nits caloroses d’estiu la gent surt al carrer per xerrar, per cantar i ballar, per viure. Els mediterranis som així, arreu.

A Beit Jala, un poble al costat de Betlem, dos germans, Jabra i Joseph, han posat en marxa una aplicació de mòbil que es presenta com “la porta oberta als productes locals frescos de Palestina”. Creada amb el suport de l’Agència Italiana de Cooperació al Desenvolupament, duu el nom de ‘Laheq Halak’, que en àrab palestí significa ‘fes via’ o ‘aprofita l’oportunitat’, i ha nascut per ser un recurs que connecti els productors, els comerciants i els consumidors palestins, una eina útil per millorar la vida quotidiana de la gent, alhora que es reforça l’economia local i es promou un consum més sostenible.

Laheq Halak no és una simple aplicació comercial. La iniciativa és modesta, però els objectius són ambiciosos: transformar el consum d’aliments i la gestió de residus, minimitzar el malbaratament alimentari i promoure l’economia circular. I si amb açò no n’hi ha prou, Laheq Halak també és una eina de solidaritat. Intentaré explicar-ho amb una mica d’ordre, perquè s’entengui aquesta petita meravella.

En obrir l’aplicació apareix un missatge que d’entrada pot semblar descoratjador: “Actualment no hi ha venedors operant en la teva zona”. S’entén, però: si obríssim l’aplicació als territoris ocupats, ens mostraria tots els botiguers de la zona que empren Laheq Halak per vendre els productes frescos de què disposen. Si aquest fos el cas, podríem comprar-los directament i pagar a través de l’aplicació.

Fins aquí, tot convencional. El plus de Laheq Halak és la seva segona finalitat, que ens convida a instal·lar-la i fer-la servir des de l’altre extrem del Mediterrani. Quan obrim l’aplicació ens apareixeran també un o més anuncis de campanyes de recollida i distribució d’aliments organitzades en col·laboració amb entitats socials, organitzacions juvenils i associacions. El dia que escric aquest article hi ha una campanya activa que promou la Societat de Sant Vicenç de Paül de Betlem, que ens explica el seu propòsit: “A través de Laheq Halak pots comprar una targeta de regal digital des de qualsevol lloc del món i la Societat de Sant Vicenç de Paül l’emprarà per distribuir aliments a famílies necessitades de Palestina”. I no serà menjar enllaunat enviat per entitats de cooperació, sinó productes frescos: quilòmetre zero i sense la petjada ecològica del transport a gran distància. 

El funcionament d’aquestes campanyes s’assembla a les iniciatives de micromecenatge. Quan clicam damunt un anunci de campanya ens n’explica l’objectiu, la xifra que s’espera assolir i la data de finalització, i ens proposa diferents quanties d’aportació, entre 20 i 200 xéquels, que al canvi venen a ser de 6 a 60 euros. També permet fer una aportació personalitzada per l’import que decidim. El pagament es fa amb targeta bancària. En cas que no s’assoleixi l’objectiu fixat, la campanya de distribució d’aliments es durà a terme igualment amb els fons que s’hagin pogut recaptar.

Finalment, la transparència: els promotors de Laheq Halak tenen un canal d’Instagram a través del qual van informant del desenvolupament de les campanyes. Hi podreu trobar vídeos amb les bosses dels aliments recaptats amb les campanyes, píndoles sobre consum sostenible, testimonis d’usuaris de l’aplicació i altres informacions per fer comunitat entre els usuaris.

A Palestina hi ha vida, i el poble palestí, enamorat del seu país, malda per viure a mans plenes. El poeta palestí Mahmoud Darwix no ho podria haver explicat millor: “Sobre aquesta terra hi ha quelcom que vol viure: sobre aquesta terra hi ha la senyora d’aquesta terra, la mare dels inicis, la mare dels finals. S’anomenava Palestina. Es continua anomenant Palestina. Senyora: jo mereixo, perquè tu ets la meva dama, jo mereixo viure”.