L’esquerra interminable

L’esquerra balear deu ser una força política prodigiosa. Fa més de tres anys que és a l’oposició i encara aconsegueix col·lapsar les carreteres, encarir l’habitatge, saturar les platges i omplir l’aeroport. Hi ha governs que amb prou feines deixen llegat. El Pacte, en canvi, sembla haver descobert el secret de la immortalitat política.

La darrera prova la va oferir Marga Prohens després de l’audiència amb el rei a l’Almudaina. A les portes d’una nova manifestació contra la turistificació, la presidenta va tornar a atribuir el creixement “desbocat” de les Balears als vuit anys de governs d’esquerres. No és un argument nou, sinó un dels pilars sobre els quals el PP ha construït el seu relat des que va arribar al Consolat. I tenia sentit. Al principi.

Tot govern disposa d’un temps de cortesia per explicar l’herència rebuda. Els primers pressupostos no són seus. Molts projectes, tampoc. Fins i tot alguns problemes necessiten temps per corregir-se. Culpar l’anterior forma part del ritual de qualsevol canvi polític. També ho varen fer els altres.

El que resulta més difícil d’entendre és que l’herència continuï ocupant el centre del discurs quan la legislatura ja s’acosta al final. Perquè arriba un moment en què l’explicació es converteix en coartada.

Si, amb gairebé una legislatura completa, els principals problemes de les Balears continuen tenint el mateix responsable, cal demanar-se quin ha estat, aleshores, el marge de maniobra del Govern. Quina part del preu de l’habitatge, de la pressió turística o de la sensació de saturació ja respon a decisions pròpies? Governar consisteix, precisament, a assumir que, amb el pas del temps, el present deixa de pertànyer als anteriors.

Hi ha, a més, una petita contradicció en aquest relat. Si tot el que és dolent respon a la inèrcia del Pacte, caldria admetre que aquesta mateixa inèrcia també haurà contribuït al que sí que funciona. Les herències no distingeixen entre encerts i errors. No s’activen només quan convé políticament.

Més enllà de la lectura que el Govern faci de la manifestació contra la massificació, costa de creure que, menys d’un any abans de les eleccions, la principal resposta de l’Executiu sigui mirar pel retrovisor. L’oposició viu del passat. Els governs, no. Han de viure del que fan mentre governen i culpar l’herència no és més que una excusa.