L’escola en català: les famílies trien convivència

PalmaHi ha moments en què les dades parlen amb una claredat que cap discurs polític no pot desmentir i aquest n’és un. A Mallorca, el 81,85% de les famílies ha triat el català com a llengua de primer ensenyament dels seus fills, a 4t d'educació Infantil o dit d’una altra manera, quatre de cada cinc famílies han optat pel català. No és una dada més, és un missatge polític i social d'una enorme transcendència i és, sobretot, un desmentit rotund del relat que el Govern de les Illes Balears ha intentat construir al voltant de la llengua i de l'escola.

Des de principi d’aquesta legislatura, el Govern de les Illes Balears, esperonat per l’extrema dreta, ha convertit la llengua catalana en un camp de batalla ideològic, ha impulsat mesures per qüestionar el model lingüístic dels centres educatius i ha alimentat un discurs segons el qual el català era un problema que s’havia de corregir. Tot plegat ha format part d'una estratègia orientada a generar un conflicte allà on, durant dècades, havia arrelat un ampli consens social. Però en aquest context polític, i amb un canvi demogràfic sense precedents, la societat ha respost d'una altra manera: sense estridències, sense confrontació i amb la serenor de qui pren una decisió pensant en el futur dels seus fills. Les famílies han exercit el seu dret lliurement i el resultat és que continuen confiant en el català com a llengua de primer ensenyament, perquè saben que és la millor garantia perquè els seus fills acabin dominant les dues llengües oficials i perquè entenen que la llengua pròpia de les Illes Balears necessita una escola que n'asseguri la transmissió.

Aquesta és, probablement, la principal lliçó que ens deixen aquestes xifres. El Govern ha intentat construir un conflicte que la societat, senzillament, no comparteix. El Govern ha volgut presentar el català com una imposició, però les famílies l'han reivindicat com una oportunitat i quan ha intentat convertir l'escola en un espai de confrontació ideològica, la immensa majoria de la ciutadania continua entenent-la com un espai de cohesió, d'integració i d'igualtat d'oportunitats.

Aquest resultat també és una bona notícia perquè confirma que hi ha una majoria social molt més àmplia que qualsevol majoria parlamentària que continua reconeixent el valor del català com a llengua compartida. En aquest context, i per tercer any consecutiu, l'OCB ha impulsat una campanya per informar les famílies sobre la importància d'aquesta tria i per defensar, amb arguments i rigor, una escola en català cohesionadora, integradora i compromesa amb la igualtat d'oportunitats.

Per això, la primera reacció de la nostra entitat ha de ser dir 'gràcies'.

Gràcies a totes les famílies que no s'han deixat arrossegar per la confrontació. Gràcies per haver confiat en una escola que educa, integra i cohesiona. Gràcies per haver demostrat que el català continua essent, per a una immensa majoria de la ciutadania, una llengua de futur i un patrimoni compartit que mereix ser preservat i gràcies perquè, malgrat els atacs contra la llengua pròpia, el país conserva un capital immens; el compromís de milers de famílies que entenen que el català no és el problema sinó una part essencial de la solució.

Neus Picó Veny és membre de la junta directiva de l’Obra Cultural Balear