L’educació, un preu massa car per a uns pressupostos

PalmaLa presidenta del Govern, Marga Prohens, va assegurar el 4 de juliol de 2023, durant el debat per a la seva investidura, que l’acord amb Vox no implicaria “ni una passa enrere en els drets dels ciutadans”. A hores d’ara seria lògic pensar que, o bé es va equivocar, o bé no va ser del tot sincera. L’acord per als pressupostos del 2025 del Govern amb Vox ha implicat una pèrdua de drets per als alumnes de les Balears, que cada vegada tenen més dificultats per aprendre una cosa tan senzilla com la llengua pròpia del territori on viuen. Permetre que les dèries de l’extrema dreta penetrin cada vegada més a les aules és un preu massa car per a uns pressupostos que, a més, deixaran en la indefensió un col·lectiu tan vulnerable com el dels migrants.

Menys d’un any després, la cap de l’Executiu va assenyalar que, en temes de llengua, no hi havia motiu “per a l’alarma ni per posar-se camisetes [verdes]”, en referència a la peça amb la qual la comunitat educativa ha fet visible la seva reivindicació d’una educació pública, de qualitat i en català. Malgrat que el Govern havia decidit que els alumnes se separarien per llengua, Prohens no va considerar que es pogués parlar de segregació, igual que divendres va defensar que no s’havia transgredit “cap de les línies vermelles” respecte del català, deixant en evidència que les línies vermelles dels populars no coincideixen amb les de bona part dels ciutadans d’aquesta terra, que varen deixar clar el 2013 que no estaven disposats a permetre retrocessos en matèria de llengua.

Després del nou acord amb Vox, les passes enrere per al català són innegables: la Llei d’educació inclourà el castellà com a llengua vehicular; s’ampliarà l’exempció de l’avaluació de llengua catalana a quatre anys; es potenciaran les modalitats lingüístiques illenques en un entorn, l’educació, on la unitat de la llengua esdevé clau; s’eximirà docents d’acreditar el coneixement de català a places que es considerin de “difícil cobertura”; s’avançarà en el Pla de segregació lingüística; i es rebaixarà la nota per acreditar el B2 i el C1 a ESOi Batxillerat.

I això només a l’educació, perquè la presència del català també minvarà a la funció pública i perillaran les partides per promoure la llengua de les Balears. Per a moltes persones, aquestes mesures sí que traspassen línies vermelles.

Altres àmbits també pagaran el preu d’uns pressupostos que tindran sis mesos de durada. Les Illes es quedaran sense Llei de memòria democràtica i es retiraran subvencions a entitats d’una gran importància social, com les patronals i els sindicats. El PP ha triat aplicar mesures regressives al dictat de Vox per salvar els comptes d’enguany i ho ha fet sota l’advertència de l’extrema dreta que això no s’atura aquí.