Les ingerències de Roca

En principi hauríem de pensar que és una bona notícia que a una infraestructura cultural, com és el cas del teatre Principal de Palma, se li augmenti el pressupost de cop i volta en mig milió d’euros. També hauria de pegar bots el nou director del teatre, Miquel Martorell, que tot just arribar s’ha trobat aquest regal. Però no és bona cosa per a ningú.

No ho és perquè la consellera insular de Cultura, Antònia Roca, en una fanfarronada d’allò més significativa, no s’ha estat de dir que aquests doblers no són per a necessitats que hagi detectat la nova direcció, ni tampoc per poder dur endavant la programació que aquesta ha proposat, sinó que són per a “comandes de gestió que fa el departament de Cultura del Consell de Mallorca al teatre”, com va declarar a l’ARA Balears. Entre d’altres, el betlem vivent que el darrer Nadal va fer el seu gabinet a la Misericòrdia el passa al Principal, sense que la iniciativa tingui res a veure amb el teatre.

No és, en cap cas, una bona notícia la ingerència política en la gestió dels professionals de la cultura. A certs polítics, com es veu que li passa a Antònia Roca, els agrada jugar a ser gestors culturals i fer allò per a la qual cosa ni s’han preparat ni en tenen gens ni mica d’idea. Com l’aberració que la mateixa Roca pot cometre amb el vaixell romà, que el vol treure del lloc, quan segons la Unesco, el primer que s’ha de fer és no moure un exemplar així. I alerta amb Pol·lèntia, que encara pot ser més gros. En tot cas, quan la política crea partides per a una cosa tan fosca com “fer allò que es vol fer” ­–Roca dixit–, passant per sobre d’una direcció professional, el millor que pot fer qui ostenta la direcció és partir corrensos. I nosaltres, denunciar-ho.