Immigrants marcats amb guix
Les entitats Iridia i Novact, que treballen per la defensa dels drets humans, han denunciat greus deficiències en el sistema d’acollida d’immigrants a les Balears, com hem pogut llegir en una informació de Marta Rodríguez Carrera al diari ARA.
L’anomenada ruta africana ha experimentat un increment exponencial el darrer any a les Balears, on arriben un 84% de pasteres més que els anys anteriors, en paral·lel al decreixement de les que arriben a la Península. Això ha fet que el 23% del total de les arribades a l’estat espanyol es concentri a les nostres Illes, on fa només set anys aquest percentatge era tan sols del 0,24%. Aquest increment també significa que ha variat la procedència dels immigrants: molts venen ara de Somàlia, fugint de la guerra civil que, en diferents etapes, pateix aquest país de 1991 ençà. Aquesta guerra es calcula que avui dia ha causat entre 300.000 i 400.000 morts, 1,2 milions de desplaçats interns i més de mig milió de refugiats. Entre gener i agost d’enguany han arribat a les Balears un total de 1.190 immigrants somalis. Són persones que, precisament pel fet de venir d’una situació d’emergència humanitària extrema, tenen una taxa de reconeixement d’asil del 98%.
Però les condicions en què aquest asil es materialitza no és que estiguin lluny de les adequades: és que són inacceptables. El sistema d’acollida està desbordat, això ho sabem, però després hi ha maneres de procedir que simplement vulneren els drets humans. Tal com arriben a port després de ser rescatats de les pasteres, i sense rebre cap tipus d’examen ni d’atenció mèdica, són identificats amb un número que s’escriu amb guix blanc damunt la pell del braç o de la mà. L’informe d’Iridia i Novact destaca que el Defensor del Poble ja va demanar fa quinze anys posar fi a aquesta pràctica, que evidentment és ofensiva i, per fer servir les paraules de l’informe, atempta contra la integritat moral de les persones. A algú li degué semblar divertit fer senyes amb guix blanc damunt pell negra, com si es tractés de marcar caps de bestiar. Però no és divertit, és infame. És repulsiu. I és, òbviament, del tot innecessari: si es fa així és perquè algú l’hi vol fer.
El calvari que passen aquestes persones (que, recordem-ho, venen de fer una travessia en condicions inhumanes, intentant fugir d’un país enfonsat en una guerra encara més inhumana) continua amb el seu trasllat en furgoneta i detenció durant 72 hores, sota la tutela de la Policia Nacional, al Centre d’Atenció a l’Estranger (CATE) de Son Tous. Podem considerar les paraules Centre d’Atenció a l’Estranger, o les sigles CATE, com a eufemismes per no dir “presó” o “calabossos” o “masmorres” d’immigrants. En qualsevol cas, és molt especialment greu que en aquest centre hi ha entrat fins a un total de 1.168 menors d’edat, que haurien de rebre protecció especial i mai hi haurien d’haver entrat. El malson continua després amb el trasllat en vaixell cap a Barcelona o València, moltes vegades sense cap explicació sobre cap a on van ni què han de fer quan arribin.
La realitat dels immigrants és aquesta, i no les mentides que expliquen les extremes dretes ni les dretes que s’avenen a governar amb elles o es preparen per fer-ho. Pel que fa a les esquerres, la solidaritat i la mobilització en favor de Palestina són imprescindibles. Però també és imprescindible i urgent un clam en defensa dels drets humans a l’Àfrica, que de sempre és el continent oblidat, la gran víctima del colonialisme i del capitalisme occidental, i ho continua essent. Un clam per evitar, també, que les persones que arriben així com poden a ca nostra fugint d’un infern no caiguin aquí dins un altre.
