Idees per no tudar 300 milions d'euros

La presentació de fa uns dies del nou tram del segon cinturó de Palma va recordar, com explica l’ARABalears, aquells temps inesborrables a la nostra memòria de “les carreteres a la mallorquina” de Maria Antònia Munar. Obres presentades amb bons canapès, envelats i, sobretot, molta barra. Perquè pretenien fer creure als ciutadans que posar més asfalt era resoldre la mobilitat.

Això els anys 2000, a un territori tan petit, voler fer creure que un ramal més, un carril més, seria beneficiós, era un despropòsit. Ara, l’any 2026, ja hem après que és una temeritat. Els nous carrils, ha quedat més que clar a la via de cintura, fracassen mesos després de la seva existència.

Ho saben els tècnics, ho solen dir als polítics, però la pressió per voler treure una solució ràpida i poder dir allò de “feim coses” és major que qualsevol coherència i actuació coordinada. Si es vol llevar embós, s’ha de començar per deixar d’escampar la població deixant fer xalets a tot arreu. Les urbanitzacions que varen créixer sense planificar durant anys, i els pobles que s’han edificat més gràcies, per exemple, a l’altra joia de la corona, la Llucmajor-Campos, ara embossen més l’entrada a Palma.

Amb 300 milions, que és el que costarà aquesta burrada provinciana, es podria posar transport escolar per a diverses generacions. Llevar els cotxes dels pares, que cada matí, migdia i horabaixa, saturen pobles i ciutats, seria una mesura molt més efectiva.

I fer una EMT amb busos cada cinc minuts i menys radial. I no desbloquejar noves places turístiques com ha fet el Consell de Mallorca. Tot menys posar més asfalt. Això sí, segurament les grans constructores remugarien. I això fa por. Molta.