'Homo tecnologicus': propietaris de l’eina o esclaus de l’algorisme?
A mitjan març, des de la Federació d'Ensenyament de CCOO en col·laboració amb la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i Ecologistes en Acció, vàrem dur a terme el congrés Tecnologia i Educació: una visió Ètic-Crítica amb ponents d’altíssim nivell. Aquest congrés no va ser per simple inèrcia acadèmica, ni una cita més al calendari, sinó el resultat d'una preocupació creixent pel rumb que han pres les noves tecnologies en la darrera dècada. Ja que estem immersos en una revolució digital, comparable a la revolució industrial del segle XIX. Una revolució que està reconfigurant l'ésser humà en el que podríem anomenar un Homo tecnologicus. No obstant això, aquesta evolució sembla no ser neutra, i hem de fer-nos la pregunta: Som nosaltres els qui manegem l'eina, o és ella la que ens modela?
És fonamental entendre que res en el món digital és neutral, tant a internet com en la nova intel·ligència artificial, es produeixen biaixos d'informació. Això significa que els resultats que veiem depenen de fonts que no sempre són objectives, i avui aquest poder està concentrat en mans d'unes poques empreses privades, que de manera casual o causal, estan entre les més riques del planeta: Meta, Google, Apple, Microsoft i Amazon (AWS).
Unes empreses el model de negoci de les quals no és el servei, sinó l'extracció i emmagatzematge de dades susceptibles de ser venudes; perquè sovint caiem en la trampa de creure que els seus serveis són gratuïts. No obstant això, en l'economia digital, si no pagues pel producte, és perquè el producte ets tu. Aquestes empreses han creat autèntiques 'granges d'informació' a través d'algorismes –aquests codis invisibles que decideixen què veiem i què no– on recol·lecten cadascuna de les nostres dades, moviments i gustos per a després vendre aquestes dades a tercers. Bases de dades dissenyades per a controlar els nostres gustos i dirigir el nostre consum de manera continuada, induïda i compulsiva; aprofitant que pràcticament tothom té a la seva disposició un telèfon intel·ligent les 24 hores del dia.
La falta de transparència en els algorismes no és tan sols un problema comercial; pot suposar un risc democràtic. Aquesta vigilància digital pot tenir conseqüències reals en camps tan delicats com el dret, l'economia, el món laboral..., àmbits que han de ser regulats de manera urgent. No podem permetre que un codi informàtic sigui una font de discriminació; si no fiscalitzem aquests processos, els algorismes poden convertir-se en armes de manipulació i biaixos, en lloc de ser instruments de progrés. Necessitem un marc legal que garanteixi que els processos tecnològics siguin transparents, controlables per l'usuari i, sobretot, respectuosos amb els principis ètics. L'emmagatzematge de les nostres dades ha d'estar sota la vigilància d'institucions socials representatives, i no exclusivament en mans d'interessos privats.
Però l’impacte no és només virtual, és físic i ambiental; el desenvolupament tecnològic no sols queda a les nostres pantalles; té una empremta física i dolorosa en el nostre planeta. Aquest desenvolupament desmesurat sovint ignora que recursos bàsics com l'aigua i l'energia són limitats. Són necessaris milers de quilòmetres quadrats per a emmagatzemar servidors connectats 24/7 amb la refrigeració necessària perquè aquests centres de dades funcionin, amb l'emissió de CO₂ que suposa i la necessària utilització d'energia nuclear per al funcionament continu.
Per a fabricar les bateries i els mateixos dispositius, s'exploten materials com el coltan, el cobalt, el níquel, el liti i altres 'terres rares'; materials que s'extreuen majoritàriament en mines on es fomenta l'explotació infantil i es generen abocadors de residus tòxics que contaminen greument el medi ambient; una factura que l'estan pagant principalment els països subdesenvolupats. I només pot ser una veritable evolució si és sostenible i respectuosa amb els drets humans en tota la seva cadena de producció. És imprescindible gestionar de manera responsable els residus, el consum dels recursos i la petjada hídrica. L'ètica digital ha de ser, necessàriament, una ètica ecològica.
Un dels punts més crítics d'aquesta revolució digital és com la tecnologia afecta els més vulnerables, i aquesta vulnerabilitat es fa més evident en els menors i especialment en la infància. Les plataformes digitals utilitzen la seducció per a atrapar-nos, el disseny de l'scroll infinit –aquesta pantalla que mai acaba i que carrega contingut sense parar– està pensat per a capturar la nostra atenció i generar el que avui coneixem com a addicció digital. Aquest comportament compulsiu ens fa perdre la noció del temps, ens genera estímuls de recompensa immediata i un consum abusiu d'aquests. Els símptomes ja estan contrastats: ansietat en no estar connectat, aïllament social, descuit de les responsabilitats, falta de somni, trastorns de la conducta, problemes d'aprenentatge, falta de concentració... evidències més que suficients per a abordar aquesta problemàtica de manera immediata.
Com a educadors, veiem amb preocupació com aquests efectes derivats de la saturació de pantalles es manifesten a les aules; informes globals com el PISA o el GEM confirmen un retrocés generalitzat en les competències de l'alumnat des de la implantació massiva de la tecnologia en els centres educatius. En passar de l'analògic al digital de manera tan abrupta, s'han perdut processos de construcció i relacions neuronals essencials per a desenvolupar les capacitats cognitives en la infància. En molts llocs del món ja s'està plantejant la tornada al paper, al llapis i al llibre de text. I és que sembla que hem comès un error de concepte: hem confós educar en competència digital amb educar mitjançant competència digital.
No es tracta de criminalitzar la tecnologia, sinó d'exigir que estigui al servei de les persones, la justícia social i la pluralitat cultural. És urgent legislar, tan nacionalment com internacionalment, perquè les nostres dades estiguin protegides i els processos siguin transparents. Necessitem recuperar el paper de la tecnologia per a construir un món millor, i no com una eina que condicioni la nostra llibertat i el futur.
És imperatiu que deixem de ser espectadors passius d'aquesta transformació, necessitem una legislació valenta i una regulació estricta que garanteixi que la tecnologia sigui un motor de justícia social, pluralitat i sostenibilitat, i no una eina de manipulació. La tecnologia ha de ser un pont cap al coneixement i la igualtat; és hora que l'Homo tecnologicus recuperi la sobirania sobre les seves dades, que exigeixi un entorn digital que protegeixi la infància i respecti els límits del planeta. Només així aconseguirem que les màquines treballin per a nosaltres, ser propietaris de l'eina i no esclaus dels seus algorismes.