La gestió de l’èxit, condemnada al fracàs
PalmaEls fets no es poden assumir a mitges, perquè no es poden xapar. Són com són. Si assumim que hi ha saturació turística i volem actuar en conseqüència, es fa molt difícil aspirar a la ‘sostenibilitat’ i la ‘convivència entre residents i visitants’ sense anar a l’arrel de la qüestió: la proporció entre turistes i residents (més de deu visitants per cada persona que viu a les Balears) s’ha descompensat de tal manera que només es pot aspirar a pal·liar aquest desequilibri reduint el nombre de visitants.
D’aquesta manera, quan un polític assegura que entén la sensació de saturació de la ciutadania i no vol ni sentir parlar de decreixement, entra en contradicció amb ell mateix. De fet, no cal fer servir ni tan sols els termes ‘saturació’ o ‘massificació’. Basta entendre que ve massa gent, tant pel que fa a les persones que vivim a les Illes com als recursos que tenim per sobreviure.
Per això, el discurs del Govern de la dreta sobre la ‘gestió de l’èxit’ és pervers. En primer lloc, perquè els actuals governants volen jugar al joc de la sostenibilitat sense deixar clares quines en són les regles: Què és ‘gestió’? Què és ‘èxit’? En aquest terreny, cadascú té les seves definicions d’ambdós conceptes. Però la dreta menciona aquestes paraules com si les seves fossin les úniques possibles i continua relacionant l’èxit amb el nombre de visitants i el creixement sense límit dels guanys que deixen a les Illes. Ara bé, no considera el cost que paguen els residents, un preu que paga el ciutadà del carrer i no els polítics.
La classe política no defrauda i exhibeix una conducta que ja s’ha convertit en tota una tradició: aportar solucions simplistes a problemes complexos. I, com que estam en l’era de la tecnologia, no podia faltar l’aplicació de les eines tecnològiques per ‘gestionar l’èxit’ turístic. Que ningú pensi que això farà que vinguin menys turistes, sinó que, com expliquen els polítics amb cert aire de paternalisme, es tracta repartir-los millor. En aquest context, ‘repartir’ no implica distribuir, sinó que miraran d’enviar els visitants a conquerir zones de les Balears que fins ara s’havien estalviat una allau insuportable d’éssers humans desfilant pels carrers dels seus municipis.
Mentrestant, les xifres d’arribades de visitants apunten a un nou rècord de pressió humana el 2024. El primer trimestre ja ha arribat un 10,6% més de turistes internacionals –854.290 persones–, un increment que fa pensar que la denominada ‘temporada baixa’ és un animal llegendari, que protagonitzava vertaderes històries de terror empresarial en el passat.
El turisme deixa doblers, és cert. I ens dona feina. Però també ens parasita i ens converteix en mercaderia. Ens roba les cases, el paisatge, l’espai públic i el silenci a canvi d’unes nòmines i de l’enriquiment de qui ja fa un bon grapat d’anys que és ric. Ens hem convertit en part d’un decorat, mentre que ens acusen de ser turismofòbics. Potser és que els polítics són ciutadanofòbics i ho dissimulen un pic cada quatre anys.
