En el darrer debat de política general del Consell de Mallorca, el president va dedicar només dues frases a tota una generació. Dues frases per parlar del present i del futur de milers de joves que avui viuen amb angoixa. I no és una exageració.
Angoixa per no poder accedir a un habitatge digne. Angoixa per un mercat laboral que no garanteix estabilitat ni drets. Angoixa per una formació que podria ser molt millor, pública i de qualitat. Angoixa, en definitiva, per un sentiment cada vegada més estès, el d’expulsió de la nostra pròpia terra.
Davant aquesta realitat, què ofereixen les institucions? Autocomplaença, titulars buits i polítiques d’aparador. No serveix parlar de viatges o d’oci mentre una generació sencera no sap si podrà construir el seu projecte de vida a Mallorca.
Però el problema va més enllà. No només no s’escolta el jovent, sinó que tampoc s’incentiva la seva participació. Retallar el suport a entitats juvenils com Joves de Mallorca per la Llengua és un error polític i també un error de país. Ho hem vist amb la força de l’Acampallengua i el Correllengua Agermanat, hi ha una generació viva, activa i compromesa. Només falta que les institucions la vulguin escoltar.
També passa amb el teixit social dels pobles. Els quintos, les associacions, els col·lectius que fan poble.
Potser perquè un jovent organitzat és també un jovent crític. I un jovent crític qüestiona, proposa i exigeix. Exigeix habitatge digne, un millor transport públic, drets laborals, formació pública de qualitat i en català. Exigeix, en definitiva, futur.
I quan aquest espai no existeix, quan no hi ha canals de participació reals, quan no es generen debats ni escolta activa, una part del jovent cerca respostes en altres llocs. I això és perillós. Perquè el sentiment d’abandonament és el millor aliat de les opcions d’extrema dreta.
El Consell de Mallorca potser no té totes les competències, però sí que té una responsabilitat, escoltar, connectar i liderar. Pot reunir-se amb joves, entendre què pensen, què necessiten, què proposen. Pot parlar de salut mental, de xarxes socials, de formació, de futur. Pot, si vol, ser útil.
La pregunta és si vol ser-ho.
Perquè avui, la sensació és clara, aquesta generació no és una prioritat ni per al PP ni per a Vox. I això té conseqüències. Però també hi ha una certesa. El 2027, aquesta mateixa generació tindrà la paraula. I pot decidir si vol continuar amb governs que la ignoren o apostar per un futur on, per fi, se la tingui en compte.
Perquè Mallorca no té futur sense el seu jovent. I el jovent ja no està disposat a esperar.
