Filigranes a 'Joc de cartes' per tapar l’etiqueta del vi
Fa anys que la televisió pública està plena de programes i sèries que estan patrocinats per una marca de cervesa, gairebé sempre la mateixa. Els presentadors o els personatges sempre apareixen amb l’ampolla a la vista estratègicament col·locada. Però exhibir el consum d’alcohol en pantalla no sempre és tan fàcil.
Una de les novetats d’aquesta última temporada de Joc de cartes és la incorporació del vi i el seu maridatge com un dels aspectes a valorar de cada restaurant que participa en el concurs. Tenint en compte que és un programa que, més enllà de la dinàmica del joc, intenta potenciar la cultura gastronòmica del país, pot tenir certa lògica que s’afegeixi el vi en l’estratègia. En els rètols finals del programa ha aparegut l’agraïment a l’Incavi, l’Institut Català de la Vinya i el Vi, i entenem, per tant, que és una operació de patrocini d’aquest organisme. Perceben el programa com un espai on divulgar la cultura del vi. Però com que no es pot incentivar el consum d’alcohol a través de la televisió i, a més, no són els cellers els que directament trien participar en el joc, el que veiem és un plantejament absurd. Els cambrers serveixen el vi fent mans i mànigues perquè no es vegi l’etiqueta, tapant-la amb els dits o amb un tovalló. Quan t’adones d’aquest detall no pots deixar de fixar-t’hi. Els comensals parlen d’un vi que esdevé un misteri per a l’espectador i després de cada àpat veiem una qualificació de la beguda que ens importa un rave perquè tot el que ha conduït a aquella puntuació final és un secret.
Per a Joc de cartes, el patrocini ja els va bé perquè tampoc han de fer res gaire diferent del que feien fins ara. En el programa sempre hem vist com els participants prenien vi en els àpats. Fer referència a les denominacions d’origen, mencionar unes quantes varietats de raïm i parlar del maridatge com a peatge per incrementar el pressupost de la producció és un bon tracte.
Però des del punt de vista de l’espectador, la situació és surrealista. És un patrocini que censura el mateix producte que pretén promocionar. És una contradicció curiosa. Aquest dimecres la situació es va fer molt més evident perquè una de les participants era una magnífica especialista en vi i tenia una capacitat divulgativa que la resta de concursants van admirar amb entusiasme. Com que, a més, es valorava la sostenibilitat del restaurant, l’elecció del vi també hi tenia un paper rellevant, en aquest plantejament. Durant el programa la concursant experta va valorar l’encert o l’error d’algunes de les cartes de vins amb arguments qualificats, però també es notava que havia d’anar de puntetes per no donar massa informació. Constantment el programa queia en un vol i dol estrany. Es parla del vi però a mitges. S’omplen les copes però es tapa l’etiqueta. La contradicció era tan evident que televisivament era ridícul. Perquè més que promocionar el vi, tastar-lo acabava semblant una operació clandestina.
