Filferro i pues

La presidència del Consell Europeu recau, aquest segon semestre de 2023, en el govern de l’estat espanyol. Aquestes dies Granada ha estat l’escenari del que han anomenat la Cimera de l’Alhambra, amb 44 caps d’estat i de govern. Mentre escrivia aquestes lletres, el fet de picar ràpid m’ha fet escriure “Cimera del Alambre” i de cop m’ha vengut al cap la imatge de l’Europa del filferro, l’europa injusta que nega el pas i l’acollida de persones migrants, amb una política de migracions descarnada i assassina denunciada, dia rere dia, per tantes organitzacions socials i humanitàries i per la Doctora Honoris Causa de la UIB, Helena Maleno –de la qual, si no ho heu fet, heu d’escoltar el discurs a l’acte d’investidura el 26 de març de 2021. Com moltes altres persones, però d’una manera especialment perseverant, activa i digna, aquesta dona salva vides i veu, alhora, com tantes altres es perden pel camí de l’esperança. Precisament aquest és un dels aspectes que ha abordat la Cimera Social, una cimera alternativa organitzada per més de 30 entitats i organitzacions socials de Granada, que s’han trobat i manifestat per una altra Europa. Activitats i mobilitzacions s’estan duent a terme, amb un calendari espès, divers i ampli per visibilitzar i exigir altres models socials i econòmics davant el capitalisme.

Davant una Europa classista, racista, patriarcal i colonialista, la societat que sap organitzar-se reclama als carrers una Europa de llibertat i justícia, acollidora i oberta al sud global i abanderada antimilitarista del 'no a la guerra', tal com resa el manifest elaborat per les entitats de la Cimera Social.

Això precisament em lliga amb la trobada en què, en el marc del Festival Altres Cinemes, FAC, vàrem tenir l’ocasió de tenir dues dones defensores dels drets humans de la Iniciativa Mesoamericana de Defensores amb motiu de la projecció del documental La ilusión de la abundancia, dirigit per Miatthieu Lietaert i Erika Gonzalez, a CineCiutat. Elles eren Yessica Trinidad i Ana María Hernández. El documental ens va colpir i el col·loqui posterior amb elles ens va sanar i omplir de ràbia digna –com diu Aura Lolita Chávez, una altra defensora que ens ha visitat en diverses ocasions, i amb la qual vàrem compartir la jornada Altres veus. Utopies feministes, organitzada per la Direcció General de Cooperació de la Conselleria d’Afers Socials a l’Aljub d'Es Baluard el novembre de 2022. Ana Maria deia: “Nosaltres no volem posar els nostres cossos per a la mort, volem posar-los i els posam per a la vida”. Era com una espècie de neteja emocional i espiritual per poder continuar havent perdut companyes assassinades pel camí de la defensa dels drets de les dones, de la terra, de la natura, de la memòria, de la justícia... En definitiva, la defensa de la vida. Yessica apuntava a una altra de les mirades essencials per sostenir aquestes lluites contra les lògiques ecocides del capitalisme: “Yo sé que, cuando me paro, no me paro sola”. Estic aquí dempeus i darrere meu hi ha totes les que m’han precedit en la lluita i totes les que m’acompanyen en el camí des d’altres racons del món. 

La lluita per la vida –digna– i la col·lectivitat són –i cada cop ho tenim més clar– els pilars clau de les articulacions col·lectives que s’organitzen arreu del món per fer front a unes polítiques que, de manera cada cop més descarada, atempten contra aquesta, posant el capital per davant de les persones. Les lluites d’aquestes dones en són una mostra, com ho és també l’articulació col·lectiva esdevinguda Cimera Social a Granada. Amb el treball conjunt d’entitats socials, ecologistes, sindicals i veïnals, veient Granada com a exemple, preparam aquí també una resposta a la Cimera de Ministres de Turisme de la UE, organitzada pel Consell de la Unió Europea per als propers 30 i 31 d’octubre sota el lema “La dimensión competitiva y sostenible del turismo en Europa”. Equlibri a les ciutats, sostenibilitat i treball sembla que seran els eixos que es pretenen abordar en unes illes turistificades al màxim que viuen l’expulsió en termes d’habitatge, la precarització de la vida i la degradació dels recursos a marxes forçades i amb l’amenaça que, en un context insular, implica la crisi climàtica. Una crisi que, en els pilars a abordar, no surt ni tan sols esmentada. Ho resoldran amb indicadors sostenibles i bones pràctiques, tot en clau empresarial. Lògic en aquesta Europa del capital. 

Hi serem també nosaltres, organitzats, per reclamar que una altra Europa és possible, que ens cal una Europa per a les persones, que garanteixi la vida, i que deixi de banda els discursos de la sostenibilitat en unes terres que reben migrants en pastera de manera continuada a les platges que ells volen continuar venent a les postals, que engreixen les estadístiques de pobresa i exclusió social i on les diferències entre els rics que venen a especular amb el territori i els que no poden ni mantenir l’habitatge és cada cop més gran. Ens organitzarem així, aquí també, davant la hipocresia del capital que es vesteix de cimera de ministres de la UE.