Altres veus que també són nostres

Ahir va ser un dia majestuós. No només per la pluja i el fred, que tanta falta ens feien a nosaltres i a aquesta terra, també perquè, mentre a fora plovia, dins de l'Aljub del museu Es Baluard s'hi generava una catarsi col·lectiva feminista amb potencial polític per afrontar, transgredir i transformar les monstruositats d'allò que anomenam "normalitat". La Direcció General de Cooperació de la Conselleria d'Afers Socials va organitzar una jornada excepcional, valenta i compromesa sota el títol 'Altres veus. Utopies feministes'. Des del compromís polític i la feina excepcional de l'equip de dones meravelloses de la Direcció General de Cooperació, i comissariada per Yayo Herrero, es va desplegar una jornada intensa per generar un espai d'escolta, de compartir, d'aprenentatges, d'anomenar i expressar malestars i dolors de les monstruositats que sorgeixen als marges del relat hegemònic, per mirar també on hi ha llavors de rebel·lia ben vives, que teixeixen complicitats i aliances per apuntar qui, com i per què es genera i normalitza tanta violència sobre cossos, territoris, vides i dissidències, per organitzar resistències i generar utopies reals.

Yayo Herrera, Basha Changuera, Lolita Chávez, Alice Rende, Carme Clavel, Pastora Filigrana i Rafaela Pimentel varen brodar una jornada que donà veu a aquestes mirades que, recollides des d'aquí i pensades des d'aquest petit territori que habitam, clarifiquen, il·luminen i encenen la ràbia, la complicitat i l'organització per cercar respostes col·lectives a tanta monstruositat: l'anàlisi dels privilegis, atacs i opressions que fonamenten i sostenen el capitalisme racista, injust i patriarcal; l'impacte del model econòmic capitalista en vides i territoris, d'aquí i dels territoris dels pobles originaris, amb diferents expressions d'intensitat i violència i emmarcades en el relat del fals progrés, des de la supremacia racista i colonial, que devasta allò que vertaderament sosté la vida (terra i vincles); l'anàlisi d'on apuntar per una cooperació feminista, transformadora i crítica: el far del "bon viure" dels feminismes comunitaris; l'anàlisi de les claus per entendre l'atac i la resistència feminista gitana; i la lluita col·lectiva per la dignitat de les treballadores domèstiques. Tot això amanit per testimonis d'activistes i agents socials que des d'aquí enfronten les expressions pròpies d'aquest mateix monstre global, i per l'energia que totes les persones presents ahir varen abocar i a la qual es varen entregar, amb la convicció que les nostres utopies no només són possibles, sinó que són l'únic camí.

I del pas per aquesta jornada em quedo amb la necessitat de: anomenar clar les monstruositats d'aquesta realitat perversa, les causes i les conseqüències, però també allò que és essencial per sostenir la xarxa de la vida; apuntar fermes les falses solucions, el fals progrés i benestar i els falsos relats que confonen i saquegen consciències; teixir vincles i processos aquí i més enllà; (re)conèixer per dignificar, per tenir present la memòria col·lectiva de les lluites perquè no torni a passar, per exigir veritat, reconeixement, justícia i reparació, per entendre que les lluites de les companyes són també les nostres lluites, per reconèixer-nos en el dolor i la injustícia compartida de vides travessades per les diferents violències que genera aquest atac contra la vida; rebel·lar-se, transgredir i trencar les "normalitats", reconnectar-se amb els essencials, salvatgejar-se, unir-se. I tot això per poder resistir i, sobretot, avançar i fer-ho amb alegria.

Rafaela Pimentel deia ahir "hacemos con lo que tenemos" i aquí a les Illes tenim moltes iniciatives, persones, entitats i col·lectius que denuncien, apunten i fan front a tanta monstruositat: les lluites per la memòria històrica, que ens han permès recuperar les restes d'Aurora Picornell i altres tantes lluitadores de la classe obrera que s'organitzava, combatia i generava les seves pròpies estructures de sosteniment de la vida, de resistència i emancipació; els moviments sindicals; els moviments antiracistes; els feminismes; la lluita de les kellys; dels antidesnonaments; la lluita ecologista; la veïnal; els col·lectius llibertaris; els ateneus...

I amb tot el que tenim i som capaces de construir, preparem-nos. Perquè, com deia ahir Pastora Filigrana, "sabent allò que molesta el poder, sabem quin és el poder polític i transgressor de les nostres lluites" i, com més poder transformador tenguem i tenguin les nostres propostes i les nostres maneres d'organitzar-nos, més ens atacaran, criminalitzaran, més acceleraran la repressió i estimularan els odis. Basha Changuera recordava al matí la cacera de bruixes que el capitalisme va necessitar per trencar la connexió amb la vida de les cultures occidentals. Per tant, cal recordar que, com deia Carme Clavel, "la xarxa salva". Col·lectivitzem dolors i organitzem la ràbia, ressignifiquem el que representa la comunitat i la cooperació, i avancem amb alegria, autonomia i lliure determinació, amb "digna ràbia", com deia Lolita; per fer front a la guerra contra la vida, com digué Yayo Herrero; contra la terra, els cicles i els processos que sostenen la vida, generant violències de frontera, de classe i contra les dones, precaritzant vides i contra els vincles i les relacions.

Després d'ahir, encara ho tenim més clar: un altre món és possible i, des de les utopies feministes, rebels i transformadores, el camí es veu clar.