Ferran Rosa és el sistema

PalmaNo sé on vaig sentir o llegir per primera vegada allò que el votant d’esquerres castiga i el de dretes fitxa. Castigar pot ser abstenir-se, canviar de bàndol o moure’s dins el mateix. I fins no fa gaire, tenia sentit. Tot i que potser només era perquè la dreta era granítica i un monopoli del PP, mentre que l’esquerra sempre havia ofert més opcions. Fins que Ciutadans va rompre la presa del vot captiu pel centre i es va inundar amb els fugits amb la corrupció de Bárcenas & Cia. Això del partit d’Albert Rivera va ser flor d’un dia i ara el PP es baralla, cos a cos, amb Vox, que va a pit descobert com el whisky DYC de la política.

Tot és més entretingut des de la irrupció de partits nous disposats a canibalitzar els germans grans. Crèiem que aportarien frescor i que serien capaços de llevar l’olor de càmfora als vells, però va passar el contrari: es van adotzenar ràpidament, engolits pel sistema; de l’Administració als assessors.

Cap polític no surt a disculpar-se, demanar perdó o matisar una actuació discutible. Tot és una fugida cap endavant. Per això, el diputat de MÉS per Mallorca Ferran Rosa ha generat un petit terratrèmol de 3 a l’escala de Richter quan ha anat a un pòdcast, s’ha oblidat que s’havia de comportar com un parlamentari avorrit i formulari i ha dit el que pensava, sense filtres. Però els pòdcasts, com les xarxes socials, els carrega el dimoni. Rosa ha aprofitat per criticar l’antic cap (amb raó), Miquel Ensenyat, i es demana com és possible que el 80% dels ciutadans coincideixin amb els postulats del seu partit i no el votin. Doncs molt senzill: perquè parla per a convençuts, com fa anys que fan els partits tradicionals. D’aquí ve l’èxit dels nous. Vox parteix amb l’avantatge que és més fàcil enardir i dur a les urnes amb demagògia i odi que amb propostes, però han arribat els darrers i varen ser els primers a veure el potencial de les xarxes socials. És cert (i no és poca cosa) que tenen l’algoritme de part seva, però, almenys, no s’instal·len com l’esquerra en la superioritat moral messiànica dels missatges abstractes.

Rosa ha estat crític per accident. Menys és res, però, en lloc de recular, hauria de liderar aquesta crítica entre el sector més contestatari, que tingui altres maneres de comunicar i convèncer. Però no ho farà, perquè Rosa és el sistema. I el sistema sempre es blinda. L’entreteniment s’ha acabat. Fitxar o no fitxar. Aquesta és la qüestió.