Educar en l'emergència climàtica

No hauríem d’oblidar el 9 d’agost del 2021. És el dia en què la història mirarà enrere per recordar l’alerta final que van començar a emetre els científics per evitar el pitjor canvi climàtic. Què més dirà la història? Com ens mirarà? El que sabem per l’informe d’experts climàtics de l’ONU publicat dilluns és que alguns dels impactes de la crisi climàtica ja són irreversibles, que l’escalfament global és aquí i és conseqüència del comportament i de la manera com vivim i com ens relacionem amb la Terra. És la primera vegada que l’IPCC cita clarament l’activitat humana com a causa de l’escalfament global. Sabem del cert que no ens podem permetre el luxe de continuar esperant. El que tenim entre mans és el futur del planeta i la història que ens mira. 

Cargando
No hay anuncios

L’informe i el crit d’alarma arriben enmig d’una onada extrema de calor i trasbalsats per les imatges esfereïdores d'incendis, pluges torrencials, inundacions i fenòmens meteorològics fins fa poc excepcionals que han provocat centenars de morts i desapareguts. Tot això justament quan comencem a pensar en el retorn segur a l’escola, conscients que la pandèmia no dona treva, preocupats per mantenir l’alerta i no abaixar la guàrdia. Ara, també arriba a les escoles un missatge que demana que passem a l’acció. L’educació és una de les palanques per transformar la nostra relació amb l’entorn i amb la natura. D’una banda, cal la saviesa dels científics i la valentia política per repensar com estem utilitzant els recursos de la Terra i les energies. De l'altra, cal prioritzar el rol de l’educació en les respostes al canvi climàtic. 

Cargando
No hay anuncios

L’educació fa una gran tasca en aquest sentit. L’avaluació PISA 2018 revela que la majoria dels alumnes de 15 anys (79%) saben alguna cosa sobre el canvi climàtic, perquè també la gran majoria de directors i directores enquestats van dir que en els seus currículums l’escalfament global i el canvi climàtic hi són presents. Tanmateix, el darrer PISA va afegir una nova perspectiva per abordar el tema de l’educació en la sostenibilitat que resulta molt interpel·ladora: quan es va preguntar als estudiants si podien fer alguna cosa sobre problemes globals com el canvi climàtic, la xifra de respostes afirmatives va caure fins a una mitjana del 57%. Gairebé un de cada dos pensen que no s’hi pot fer res. Quan se'ls pregunta si creuen que el seu comportament pot afectar les persones d'altres països, la xifra mitjana baixa fins al 44%. Curiosament, a Corea i Singapur, països amb els millors resultats PISA, només un 20% i un 24% dels alumnes pensen que les seves conductes afecten la resta del món: és una les quotes més baixes d’estudiants que confien que poden tenir un impacte —i són dels millors en ciències!

L’informe fa evident que, malgrat que sigui importantíssim, no és suficient tenir “coneixement” de les ciències i del que significa el canvi climàtic. La pregunta clau, doncs, és per a què serveix el coneixement del canvi climàtic si els joves no senten que hi poden fer res (Andreas Schleicher, 2021). Aquestes dades són molt reveladores en relació amb els debats reduccionistes i simplistes que es fan aquests dies en alguns mitjans (amb interessos polítics i ideològics més que educatius) sobre la reforma educativa i el currículum. ¿De debò que cal fer cridòria sobre si la regla de tres o els números romans s’han d’aprendre? Són debats que desenfoquen el que de veritat ens hauria de preocupar: com fer possible que els joves mobilitzin els seus coneixements, habilitats, valors i aptituds per tal de passar a l’acció i assegurar la sostenibilitat del planeta i de la humanitat.

Cargando
No hay anuncios

Per això quan parlem de “transformació educativa” hem de ser conscients que el que està en joc i el que és urgent és com desenvolupen els centres educatius una educació “transformadora del món”, que faci que els joves siguin actors de la seva pròpia vida. En paraules de Rajwa Pandhita, una estudiant d'Indonèsia que va intervenir a la Conferència Mundial de la Unesco sobre Educació per al Desenvolupament Sostenible: “Construir un nou estil de vida no és fàcil, però a poc a poc i junts estic segura que podem fer-ho. L'educació ha de donar-nos les eines per fer-ho. Aprendre no només sobre el nostre planeta, sinó també per al nostre planeta, hauria de formar part de l'educació de tots els joves, arreu de món”.