Drets socials davant l’odi: el fracàs de l’escut invisible de Galmés
La geopolítica global té la capacitat de sacsejar la realitat més quotidiana de les nostres llars. Les conseqüències derivades de la injusta guerra de l'Iran que patim en aquest 2026 no són abstraccions; es tradueixen en una pressió inflacionista asfixiant, en la pujada de preus a la cistella de la compra i en la dificultat per omplir el dipòsit de combustible. Davant d’aquesta vulnerabilitat sobrevinguda, la ciutadania té dret a esperar que les seves institucions actuïn com a xarxa de seguretat. L’exemple més clar va ser el Govern d’Espanya, que va aplicar mesures com la reducció durant 6 mesos, als carburants i a l’energia. Però la realitat del Consell de Mallorca ens demostra que, en lloc d’un escut protector, el que tenim és un mur de propaganda, descàrrega de responsabilitats i concessions ideològiques intolerables.
Fa mesos que sentim els grans titulars del president Llorenç Galmés. Se'ns va prometre la mobilització d'un escut social històric, que en el cas de l’IMAS estava dotat amb 9 milions d'euros per mitigar els efectes d'aquesta crisi econòmica. Avui dia, quina és la realitat? El comptador per als ciutadans és a zero. En lloc de gestionar i executar directament l'ajuda, el Consell ha optat per descarregar la feina i la responsabilitat sobre les espatlles dels Ajuntaments. Una decisió presa de manera unilateral, sense parlar amb els batles i batlesses, donant per fet que assumiran una nova càrrega burocràtica quan els serveis socials municipals ja estan desbordats amb el seu dia a dia. Avui, les administracions locals es troben que han de gestionar aquesta papereta sense saber quant, què ni com.
Però si aquesta deixadesa de funcions ja és greu, el preu polític pagat és encara més preocupant: el Partit Popular ha comprat fil per randa el discurs de la "prioritat nacional" de Vox i ha imposat als municipis un requisit de cinc anys de residència per poder accedir a unes ajudes que haurien de ser d’emergència.
Amb aquest odi, aquest racisme i aquesta xenofòbia que desprèn Vox, el govern de Galmés sembla no veure que està esquerdant la cohesió social de Mallorca. Vox no amaga que vol deixar fora les persones migrants, i això ja és prou greu. Però el problema és encara més gran: aquest filtre acaba deixant fora qualsevol persona que travessi una situació de vulnerabilitat si no compleix un requisit tan arbitrari com haver residit cinc anys seguits a l'illa. En definitiva, converteixen un dret social en un privilegi reservat només a alguns.
Queden fora les persones que treballen i sostenen serveis essencials, però que no han pogut arrelar prou temps per culpa de la precarietat, del cost de la vida o de la inestabilitat residencial. Queden fora les famílies que han hagut de començar de zero i que, malgrat fer un esforç enorme per tirar endavant, continuen atrapades en situacions de pobresa sobrevinguda. I queden fora també totes aquelles persones que necessiten un suport puntual per no caure encara més avall, però que topen amb un filtre administratiu que no respon a cap criteri de justícia social. Per al govern de Galmés, la necessitat ja no és suficient: abans cal passar un filtre ideològic.
La crueltat d'aquesta imposició arriba al seu extrem amb els col·lectius que més pateixen. Aquesta mesura deixa completament desemparades moltes persones en situació de sensellarisme o amb trajectòries vitals marcades per la inestabilitat, la ruptura i l’exclusió. Persones que han quedat fora del sistema per múltiples motius i que, precisament per això, haurien de trobar en l’administració una mà estesa i no una nova barrera. Amb aquest filtre ideològic imposat pel Consell, és materialment impossible que moltes d’elles compleixin el requisit dels cinc anys de residència continuada. Aquest escut social no protegeix qui més ho necessita: precisament deixa afora aquells per als quals hauria d'existir.
El govern de Galmés s’ha convertit en un ostatge voluntari de l'exclusió. Per mantenir l'estabilitat del despatx, prefereixen traspassar la pressió als ajuntaments i aplicar filtres identitaris a la vulnerabilitat abans que plantar cara al seu soci de govern. Condicionar el suport econòmic en temps de crisi a un recompte d’anys és buidar de contingut el concepte de dignitat humana.
Governar demana altesa de mires, respecte institucional i humanitat. L'escut social de Galmés ha resultat ser una ficció propagandística que s'ha desfet al primer dictat de l'extrema dreta. Necessitam que es rectifiqui, que s'escolti els municipis i que es posin els recursos a disposició de la gent sense exclusions. Davant la crueltat de la seva prioritat nacional, responem amb fermesa: polítiques socials; davant la seva prioritat nacional, drets socials sempre.