14/09/2023

Deshumanitzar Puigdemont

2 min
Miquel Buch el novembre de 2019, en una entrevista que l'ARA li va fer en la seva condició de conseller d'Interior de la Generalitat.

En el fons de la desproporcionada condemna a l’exconseller Buch i al sergent dels Mossos Escolà hi ha una línia vermella que té un nom i el sap tothom: Carles Puigdemont. No importa que darrere el seu escó a l’Eurocambra hi hagi vora un milió de vots. L’estat espanyol l’ha declarat de fet enemic públic número 1, i la deshumanització constant de la seva figura inclou el menyspreu per la seva seguretat personal, que està més en risc com més continuï allargant-se aquesta condemna social i mediàtica dels que el tracten com a fugat sense que importi que tothom sàpiga on anar a trobar-lo, o que hagi estat i estigui a disposició de la justícia, o que vagin repetint la mentida que va travessar la frontera hispano-francesa amagat en un maleter.

Són sis anys de cridar “Puigdemont a prisión!”, i la frustració augmenta. Si ja van manifestar-se contra els indults als polítics que van estar més de tres anys presos, i fins i tot van recórrer la mesura de gràcia, com voleu que els càpiga al cap la necessitat d’una amnistia?

I esclar, aquest menyspreu per la seguretat de Puigdemont inclou, també, una amenaça per a tots aquells funcionaris que gosin contaminar-se per proximitat. He tingut ocasió de tractar amb persones que s’ocupaven de la protecció del president a l’exili, i a vegades actuaven amb més bona voluntat que mitjans o coneixements, però sempre guiats per un sentit de la dignitat institucional i per un principi d’humanitat més que no pas per una estricta sintonia ideològica. Per això, que la vicepresidenta Yolanda Díaz agafés l’avió i es presentés a Brussel·les té un gran valor, no només polític sinó també personal. I convindria que no quedés en un fet aïllat.

stats