La desclassificació dels documents sobre el 23-F ha servit d’excusa perquè els líders del PP surtin en tromba reclamant la tornada del rei emèrit a Espanya. “Seria un fracàs col·lectiu com a país que Joan Carles I acabàs els seus dies a l’exili”, ha dit la presidenta del Govern, Marga Prohens, poc després que ho fes Feijóo.
Els secrets desvelats del cop d’estat no han duit gaire més notícies que algunes minúcies i ha confirmat el que ja sabíem. Que el PP aprofiti l’actuació correcta –era la seva obligació– fa 45 anys del cap d'Estat per enaltir-lo és un intent demagògic d’obviar per què va decidir anar-se’n a Abu Dhabi. Voluntàriament. No ho va fer només per salvar la Corona ni el regnat del seu fill, sinó per la seguretat de viure en un país on no havia de tributar ni un euro.
Joan Carles I no necessita cortesans conservadors per reivindicar el seu llegat ni que li posin catifes perquè torni. És lliure de tornar quan ho consideri. Res li ho impedeix. Tret del fet que, si resideix a Espanya més de 183 dies a l’any, estarà obligat a rendir comptes amb Hisenda, a declarar el seu patrimoni dins i fora del país.
L’emèrit es va salvar de ser condemnat per una mescla entre la prescripció des de les substancioses comissions i els tripijocs diversos i la inviolabilitat com a cap d’Estat. Pur privilegi. Va pagar a Hisenda més de quatre milions d’euros per regularitzar un frau de més de vuit. Tot, després que una investigació fiscal confirmàs que tenia 100 milions d’euros ocults a Suïssa.
Aquest cap d'Estat, l'actuació del qual hauria de ser exemplar, va passar anys omplint-se les butxaques mentre feia valer la seva condició de rei d’Espanya. Va marxar i l’únic intent de restaurar el mal i la vergonya ha estat publicar un llibre de memòries lamentable, com si fos una starlette o un galant d’entre tants altres. Allò de “em sap greu, m’he equivocat; no tornarà a passar”, que va entonar mentre estava de lluna de mel caçant elefants amb la seva amant a l'Àfrica –en comptes de quedar a la Zarzuela–, no s'ha traslladat a la seva lamentable actuació com a rei comissionista. No es penedeix de res, va confirmar a un periodista francès a qui va obrir la porta de casa seva a Abu Dhabi per promocionar el llibre, anomenat Reconciliación.
Que torni, si així ho vol, i que retorni tots els doblers que es va endur en nom dels ciutadans als quals havia de servir. El PP pot continuar lloant-lo en vida. I el plorarà ja mort.
