COP28: qui vol un futur sense petroli?
Enmig d'onades de calor rècord, esdeveniments climàtics extrems cada cop més intensos i costosos, i advertiments alarmants que el canvi climàtic literalment ens està matant, els clams perquè deixem de banda els combustibles fòssils guanyen intensitat... però al sector dels combustibles fòssils estan redoblant l'aposta amb inversions en nous projectes petrolífers i gasífers, grans fusions corporatives, fent marxa enrere en els seus compromisos climàtics i amb falses promeses sobre continuar extraient sense contaminar. Hem de desfer-nos dels combustibles fòssils, però com?
És poc probable que la resposta sorgeixi de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP28) d'aquest any a Dubai (organitzada per un petroestat), que podria donar lloc a un compromís polític per abandonar de mica en mica els combustibles fòssils, però no marcarà el camí cap a un futur sense. Per abordar allò que el secretari general de l'ONU, António Guterres, va anomenar "l'arrel enverinada de la crisi climàtica" hem de mirar més enllà de la Convenció Marc de l'ONU sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i forjar nous fòrums adequats per a aquest propòsit.
La bona notícia és que Guterres, el Papa, una gran quantitat de governs estatals i organismes com l'Agència Internacional de l'Energia s'han sumat al clam mundial creixent per a l'abandonament gradual del carbó, el petroli i el gas. Durant la Cimera sobre l'Ambició Climàtica del setembre, els governs van reconèixer que la crisi climàtica és una crisi de combustibles fòssils. La pregunta no és si hem d'anar més enllà del gas i el petroli, sinó com fer-ho.
La mala notícia és que el sector dels combustibles fòssils, enfortit pels guanys rècord posteriors a la invasió russa d'Ucraïna, sembla immune a aquesta pressió. Pitjor encara, està reinvertint aquests colossals guanys en desenvolupaments petrolífers i gasífers addicionals. Mentre els desastres climàtics s'intensifiquen davant dels nostres ulls, el sector responsable de gairebé el 90% de les emissions de diòxid de carboni aposta que els seus productes contaminants seran un dels pilars de l'economia mundial durant les properes dècades.
Per forçar el canvi hem d'exposar la fragilitat econòmica que genera la dependència dels combustibles fòssils, i el seu impacte en termes més amplis sobre els drets humans. La dependència del petroli, el gas i el carbó torna les comunitats més vulnerables davant els canvis de l'oferta i això afecta a tot, des de la calefacció i el transport fins als preus dels aliments. Aquest tipus de trastorns incideixen amb més duresa sobre les poblacions més empobrides, alhora que estimulen els guanys del sector.
Val la pena recordar que l'activitat de les empreses de combustibles fòssils va ser inferior al del mercat durant els 10 anys previs a la guerra d'Ucraïna. Aquesta dècada de decadència va reflectir tendències de transició energètica a llarg termini que el repunt recent dels beneficis no ha modificat. Es preveu que la demanda de combustibles fòssils arribarà al seu màxim mundial el 2030, per la qual cosa el gas i el petroli segueixen sent una mala aposta.
Part del problema és que els governs han respost a la volatilitat dels preus augmentant els subsidis als combustibles fòssils en comptes de gravar els ingressos imprevistos. A més, han continuat aprovant nous projectes petrolífers i gasífers, entre els quals hi ha projectes en àrees oceàniques protegides. La producció planejada duplica la compatible amb l'objectiu de limitar l'escalfament global a 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials... senzillament no hi ha marge per a una nova oferta de gas i petroli si volem evitar una catàstrofe planetària.
L'únic motiu pel qual els combustibles fòssils són competitius davant de les energies renovables cada vegada més barates és perquè la seva producció ha estat subsidiada i s'ha aïllat els productors dels costos associats amb els danys que causen. Les externalitats negatives del sector, que des de fa molt recauen en les comunitats més exposades, s'estenen ara als habitants de tot el món en forma d'incendis descontrolats, huracans, inundacions i sequeres. Si obliguem les empreses de combustibles fòssils a assumir les pèrdues que veuen venir des de fa molt de temps i redirigim els fons públics cap a solucions renovables, es veuria com són de passius els actius petrolífers i gasífers.
Això ens porta a un altre gran problema. Tot i que els litigis climàtics són clau per responsabilitzar el sector, el desafiament és que els qui contaminen no només paguin pels danys que causen; també hem de reduir la seva enorme influència sobre la política climàtica. Tot i tots els esforços dels moviments com Kick Big Polluters Out (Expulsem els grans contaminadors), el sector dels combustibles fòssils no només està present a les converses climàtiques d'aquest any, sinó que les lidera.
Allà s'hi asseu Al-Jaber, director executiu de l'empresa petroliera estatal dels Emirats Àrabs Units, que actualment té els seus propis plans d'expansió. Al-Jaber, el president de la COP28, està decidit a presentar el sector dels combustibles fòssils com l'heroi, no el dolent, en la lluita contra el canvi climàtic. Tot i això, aquesta és una estratègia de supervivència ben coneguda d'un sector que des de fa molt està en decadència.
Al contrari del que ha suggerit Al-Jaber, el problema no són només les emissions dels combustibles fòssils, sinó els combustibles fòssils en si. Posar el focus només en el carboni deixa de banda altres efectes negatius dels combustibles fòssils, com l'impacte que tenen sobre la salut (per exemple, els 8 milions de morts prematures a l'any degudes a la contaminació de l'aire).
Tot i que els combustibles fòssils són aclaparadorament responsables del canvi climàtic, el règim climàtic liderat per la CMNUCC no ha estat capaç d'ocupar-se'n, ni tan sols abans de deixar el control en mans d'aquesta indústria. Durant dècades l'organisme internacional que havia d'estar al capdavant de l'abandonament gradual dels combustibles fòssils ha evitat notòriament la qüestió. Ni la Convenció Marc de l'ONU del 1992 sobre el Canvi Climàtic ni l'acord climàtic de París del 2015 esmenten el petroli, el gas o el carbó.
Aquesta omissió no és una distracció casual, és símptoma d'una crisi més profunda en la governança climàtica mundial. Com que les decisions de la CMNUCC requereixen el consens dels 198 membres, els països poderosos poden bloquejar els avenços i assegurar-se que els resultats siguin mínims, o que directament no n'hi hagi.
La COP28 posa encara més en relleu la necessitat de processos alternatius per gestionar el declivi dels combustibles fòssils, sense que hi influeixin els que hi guanyen amb els combustibles fòssils. Cada dia ens brinda nous senyals dels motius pels quals hem d'eliminar de mica en mica el petroli, el gas i el carbó. Afortunadament, iniciatives com el Tractat sobre la No Proliferació dels Combustibles Fòssils, la Beyond Oil and Gas Alliance (Aliança per avançar més enllà del gas i el petroli) i la Global Parliamentarians' Inquiry (Investigació Legislativa Mundial) ofereixen noves idees sobre això. Els governs han de comprometre's amb un fòrum dedicat a l'abandonament gradual dels combustibles fòssils perquè l'autèntica feina per posar fi a l'era dels combustibles fòssils pugui començar.
Copyright Project Syndicate
