El context mana
Aquest setembre, Google DeepMind va presentar l'AlphaGenome Atlas, una base de dades amb prediccions per a cadascun dels prop de nou mil milions de canvis d'una sola lletra possibles en el genoma humà. El 98% del genoma no codifica proteïnes, però en bona part regula quan i on s'activen els gens, i és justament aquí que costa més llegir-lo.
Una de les primeres aplicacions ha estat en malalties rares. En el cas d'una persona amb una epilèpsia greu, d'entre els quatre o cinc milions de variants del seu genoma, l'Atlas va situar al capdamunt de la llista una variant del gen DNM1. Aquesta variant crea un punt d'empalmament (splicing) que només actua al cervell i allarga tretze aminoàcids la proteïna en qüestió. Els estudis d'ARN fets a partir de mostres de sang no havien aclarit res, i ara s'entén per què: a la sang, aquella part del gen gairebé no s'expressa. Un experiment al laboratori va confirmar el mecanisme, i els investigadors recomanen reclassificar la variant com a “probablement patogènica”. Els mateixos autors també n’avisen: AlphaGenome és una eina de recerca, no de diagnòstic clínic; encara li falten molts tipus cel·lulars; i el treball no ha passat cap revisió externa.
Si el context decideix què significa una lletra, sembla que també pot decidir l'edat d'un òrgan. Un equip de Harvard, liderat per Jesse Poganik, ha mesurat l'edat biològica de cors trasplantats, en ratolins i en 11 pacients, amb ‘rellotges’ epigenètics. Aquests rellotges llegeixen les marques químiques (metilació) acumulades a l'ADN. Els resultats suggereixen que els cors joves envelleixen ràpidament dins cossos de més edat, i que els cors vells rejoveneixen dins cossos joves, almenys segons aquests marcadors. Si es confirma en més pacients, es podrien acceptar donants de més edat i alleugerir unes llistes d'espera arran de les quals encara mor molta gent. Així i tot, aquest estudi tampoc no ha passat revisió externa, i el mecanisme biològic que hi ha al darrere està lluny d'entendre's.
Ara bé, el context no és només biològic. Ja en vàrem parlar en aquest espai: la passa següent de les teràpies CAR-T és reprogramar les cèl·lules immunitàries dins el mateix pacient (in vivo), sense haver-les de fabricar fora. Segons Nature, la Xina lidera aquesta cursa, sobretot, gràcies al seu sistema d'assaigs iniciats per investigadors, més àgils i més barats que els convencionals. Aquest setembre, l'FDA nord-americana ha autoritzat per primera vegada l'inici d'un assaig clínic amb una CAR-T in vivo desenvolupada a la Xina. La mateixa tecnologia avança a ritme diferent segons on es prova. Aquí cal trobar un equilibri: quina velocitat és prudent quan es tracta de reprogramar el sistema immunitari? I qui hi tindrà accés primer?
En els tres casos que comentam avui, el lloc on passa una cosa és tan important com la cosa mateixa. En ciència, el context també forma part de la informació. Si no sabem on s'ha obtingut un resultat, en quantes persones i amb quines regles, només en tenim una part; l'altra és saber fins on arriba, perquè és important, i a qui va dirigit.