PalmaEl primer batle elegit democràticament a Palma després de la dictadura franquista, Ramon Aguiló, es va trobar un panorama desolador pel que fa a la festa del patró de Palma. I va idear un pla que, vist en perspectiva, va resultar brillant: fer coincidir una sèrie de solistes i grups de màxim nivell, a la vegada i de franc. Els resultats no es feren esperar i en uns anys els palmensans sortiren al carrer en massa per gaudir d’actuacions dels seus ídols musicals.
Amb el temps, amb l’hàbit ja creat, i amb desenes de milers de persones pel carrer, la qualitat de les actuacions va anar minvant. I era lògic. Ja no calia fondre pressupost municipal si tanmateix el públic ja havia adquirit l’hàbit de sortir de festa la nit de dia 19. Però amb els anys, això també va provocar un debat entre els ciutadans més actius:té sentit una festa que es basa només en concerts i amb una bicicletada l’endemà?
Amb el propòsit de dinamitzar tot això, i copiant models d’altres neofestes, un grup de voluntaris va crear la Confraria de Sant Sebastià, amb base al mític bar Can Vinagre de Palma. Inventaren tota una litúrgia, gamberra, compromesa amb la realitat i, sobretot, divertida i participativa. Iamb poc temps, les confraries s’escamparen arreu.
Els concerts ja són un apèndix de la festa de “tot el dia” que proclamen les confraries. Però és que, a més a més, enguany el batle ho ha acabat de posar de manifest. La seva suspensió absolutament política, i en el marc de l’estratègia de Feijoo d’afegir drama a una tragèdia per anar contra Sánchez, va ser una decisió injustificada. Ireveladora:o Palma revisa el seu programa o la festa popular es menjarà cada vegada més l’oficial.
