ChatGPT
Els humans sempre ens hem diferenciat d’altres espècies per unes inquietuds aparentment innecessàries des del punt de vista estrictament biològic i que formen part del que anomenam creació artística. Molt possiblement, les més antigues d’aquestes expressions siguin la narració dramatitzada d’històries i la música o el cant. Per això, amb les primeres comunitats humanes estables, de la mateixa manera que apareixien els artesans o els xamans del grup, no hi devia faltar qui sabia tocar un instrument musical o narrar les antigues històries dels avantpassats, precursors dels grups de teatre, els artistes de carrer o, sense anar més enfora, els organistes de les esglésies.
Fa cosa d’un segle aquesta situació començà a canviar i aquests entreteniments es començaren a fer amb aparells electrònics, cosa que feu ja innecessària la presència dels intèrprets. Gràcies a la tecnologia, avui gaudim de la música a qualsevol lloc, però aquesta ja no es toca, es reprodueix.
Tot això m’ha vengut al cap després d’emprar una estona el ChatGPT. Si no l’han vist, es tracta d’un xat automàtic que té al darrere una intel·ligència artificial (IA), cosa que possibilita mantenir una conversa amb una màquina que empra un llenguatge natural similar a un humà. No tan sols respon preguntes amb una destresa prou convincent, sinó que redacta texts sobre un tema que podem escollir i ho fa amb una qualitat expressiva que ja ens agradaria veure fins i tot en aules universitàries.
El seu desenvolupament de la IA i d’eines com aquesta tendrà en els propers anys una importància capital. De la mateixa manera que les màquines varen substituir els obrers en tasques que requerien la força bruta, és molt probable que aviat la IA superi la capacitat humana per analitzar problemes i aportar-hi solucions creatives i eficaces, com diagnosticar una malaltia o dissenyar un pont que no s’esfondri.
Segurament, el moment en el qual la IA acabi provocant una substitució massiva dels humans encara queda lluny. Però aquesta distància, juntament amb el caràcter més o menys lúdic d’aplicacions com el ChatGPT, tenen l’efecte pervers de fer-nos percebre aquesta tecnologia com quelcom inevitable, com si es tractàs d’un succés còsmic. Però no és així. La IA és una creació humana i correspon a les persones regular-ne l'ús.
La necessitat d’obrir aquest debat és urgent si no volem que ens passi com als artistes de fa cent anys, que anaren desapareixent quan la seva feina es podia reproduir infinitament mentre es lucraven els altres. La IA ja és present avui quan compram per Internet o triam una sèrie en una plataforma d’streaming i, cada cop més, les nostres decisions s’apropen més a la reproducció d’un patró que a una elecció real. Cada vegada interpretam manco la nostra vida i reproduïm més allò que s’espera de nosaltres.
Aquesta tecnologia tendrà grans avantatges i ens llevarà molts de maldecaps, però ni és una tecnologia neutra ni els seus creadors són un club de filantrops. Com amb aquells artistes, amb la IA correm el risc d’acabar essent també innecessaris en molts aspectes i que acabem reproduint un guió que no és el nostre i aportant un valor monetari que, al final, sempre s'embutxaca un altre.
