Ceuta com a eina de propaganda
PalmaLa propaganda política existeix des que hi ha estructures organitzatives i de poder. Una elit tracta de persuadir la massa per controlar la polis i, si les coses van bé, treure’n algun profit: prestigi, riquesa i la sensació que s’està per damunt dels altres. De fet, això és el que vol dir la paraula ‘prepotència’: la praepotentia llatina no era més que la qualitat de ser superior en poder.
Però la propaganda no ha operat sempre de la mateixa manera i s’ha adaptat als nous sistemes polítics, socials i de comunicació. Els objectius a hores d’ara van més enllà del poder polític, perquè també es tracta de controlar el marc mental de la massa, una passa amb la qual té molt a veure el polític nazi Joseph Goebbels, que ni de bon tros va somiar tot el que s’arribaria a fer en l’era de les xarxes socials.
És igual de quina escala parlem. Els tentacles de la propaganda abasten des dels nivells més locals i microscòpics fins a l’escala global, on líders histriònics lluiten en l’arena del poder internacional. La propaganda va del post del teu veí quan comparteix una notícia sobre migrants fins al darrer tuit de Donald Trump.
És aquí on s’emmarca el que passa a Ceuta. La situació a la ciutat nord-africana ha deixat de ser una crisi humanitària i un problema de gestió institucional per passar a ser una finestra d’oportunitat política. Ningú no està disposat a deixar passar l’ocasió. Les crides a la integritat territorial d’Espanya són un exemple del cinisme exacerbat de la classe política. La solidaritat amb el poble ceutí va més enllà de la hipocresia. És cinisme. Ceuta és una eina de propaganda.
La dreta s’esforça a pescar vots a les aigües de l’extrema dreta i treballa amb diligència i grolleria per desgastar l’executiu de Pedro Sánchez. Per part seva, els feixistes mai no desaprofiten una oportunitat de destruir, de cremar, de sembrar el caos.
La nefasta actuació del govern espanyol en el cas de Ceuta ha estat benzina per a aquest foc que ha tornat a destapar les vergonyes d’una societat incapaç de percebre les tragèdies humanes en la seva profunditat i que s’animalitza al crit de “Yo soy español”. La massa ha comprat el marc mental.
És difícil no sentir un gran estupor quan el batle de Palma fa una crida a les xarxes socials perquè la ciutadania es concentri per Ceuta. La instrumentalització de la ciutadania ja es fa sense dissimular ni cap mena de pudor.