Com cauen els governs
En democràcia, els governs comencen a caure el dia que se'ls acut enviar la policia a pegar als ciutadans. No cauen aquell mateix dia, ni l'endemà, però quan cometen aquest error colossal, aquest error inacceptable, tenen mala ferida. Pegar als ciutadans quan es manifesten pacíficament i legítimament és una mostra d'autoritarisme, però també de feblesa. De no saber governar. Són unes pèssimes credencials per presentar-se després a unes urnes.
El responsable polític directe de les càrregues policials contra la manifestació —massiva, històrica— del 26 de juliol és el delegat del govern Alfonso Rodríguez. Encara que ell no les ordenàs i que hi estigui en contra, com ha declarat, és a ell que correspon assumir-ne les responsabilitats polítiques. També, encara que Pedro Sánchez li hagi donat suport amb la displicència i el desconeixement que tots els presidents espanyols han tingut sempre en relació amb la societat, la política i la realitat de les Balears. Si és cert que el delegat Rodríguez no va ordenar les càrregues i que hi està en contra, aleshores ha de dimitir per no haver sabut exercir el seu càrrec i haver permès que els anomenats cossos i forces de seguretat actuassin a les Balears al marge o en contra dels seus criteris (també estava en contra de la detenció de les activistes de Santa Maria, però la detenció es va produir). La ineptitud també és un motiu per perdre un càrrec.
Ara bé, el delegat Rodríguez és el responsable polític d'aquests fets, però no és el polític que en surt beneficiat. Ni és, tampoc, el que s'hi complau i, fins i tot, s'hi diverteix. No: són els polítics del PP i de Vox, que són al Govern i que s'ho han passat la mar de bé veient com el delegat del govern els feia la feina bruta. Però els dies han passat i les coses s'han aclarit prou per a qui les vulgui veure. Anar a l'Almudaina i explicar-li a Felip VI (amb el somriure postís de les millors ocasions) que hi ha massificació turística per culpa dels socialistes i després reunir-se amb Pedro Sánchez fent morros a les fotos no és cap argument sòlid. Tampoc ho són les meses de sostenibilitat que neixen mortes, ni les declaracions en què s’admet la “saturació” mentre es legisla per desregular la protecció del sòl rústic i els espais naturals. Al PP i a Vox farien bé d'aconsellar una mica de discreció als seus periodistes domesticats: a algun se li ha arribat a escapar, aquests dies, que els cops de porra del 26 de juliol van ser “més ben pegats mai”. Tenim motius per malpensar que és una opinió àmpliament compartida entre els dirigents dels partits que donen suport al Govern.
El fet és que 70.000 mallorquins varen sortir al carrer el 26 de juliol a dir que estan farts de pagar les conseqüències de l'avarícia d'uns pocs. Les càrregues policials només faran que hi hagi més protestes: la primera, el dissabte 8 d'agost a Sóller, convocada també per la plataforma Menys Turisme Més Vida, que tornarà a ser un gran èxit de participació i mobilització. Després en vindran més, i totes seran pacífiques, cíviques, democràtiques, impecables. Els governs comencen a caure així. Si la presidenta Prohens no s'ho creu, ho pot preguntar al seu amic M. Rajoy. Les càrregues policials a Catalunya per l'1-O varen tenir alguna cosa a veure amb el fet que vuit mesos més tard hi prosperàs una moció de censura en contra. També té a veure amb el fet que, encara avui dia, el PP no tingui cap aliança política amb ningú més que l'extrema dreta de Vox. Es comença pegant a la gent, o rient quan la peguen, i s'acaba tancat a un racó amb els feixistes.