'Catetos' i pallussos a la foguera
1. Pedro Sánchez ignora Núñez Feijóo enfrontant-se a Trump. Com a jugada hiperbòlica per mirar d’escapolir-se de la corrupció no està mal pensada. Bon intent de distreure l’atenció. Si el líder del Partit Popular no sap ni aprofitar aquest podrimener socialista, que hauria fet caure qualsevol govern amb un bri d’ètica, és senyal que se li comença a covar l’arròs. Amb Núñez Feijóo desorientat, els temps d'Isabel Díaz Ayuso són cada dia més a prop, malgrat la sospita de corrupció a l’engròs per part de la seva parella i a pesar de les 7.291 morts d’avis en residències de Madrid a qui se’ls va negar el trasllat a centres hospitalaris els mesos més crus de la covid. Per això, com més a la vora se sent de l’objectiu, més afina la seva estratègia. Com a titella de Miguel Ángel Rodríguez, que la fa anar per on vol, Ayuso ja s’ha adonat que el populisme més primari dona la glòria, i la catalanofòbia potser encara no dona la victòria però sí un grapat de simpaties. Dijous passat a l’Assemblea de Madrid va fer un altre monòleg indecent, aplaudit a mans plenes per la claca habitual i lloat per la caverna mediàtica.
2. Díaz Ayuso, embolicada en la bandera de l’espanyolisme, va contestar a Gonzalo Miró, que en rebre el premio Ramón Rubial de comunicació a Bilbao havia dit el següent: “Si supiese hablar en euskera hubiera agradecido el premio en euskera. No penséis que en Madrid somos todos igual de catetos”. La presidenta de la Comunitat de Madrid, perspicaç com és, es va donar per al·ludida i va deixar anar la seva filípica en seu parlamentària: “¿Saben lo que es cateto? Llamarse Juan y pedir que por favor en el País Vasco te llamen Jon, porque si no te quedas fuera del sistema y de las subvenciones. Cateto es tenir un consejo de gobierno que habla en español perfecto pero que luego le exige a los médicos tener que hablar vasco si quieren atender. Eso sí que es cateto. Cateto es tener que llevarte a tus hijos a La Rioja porque el sistema público los abandona y no los escolarizan. Eso es lo más cateto. Cateto no es defender la lengua de Cervantes”. Mentida rere mentida i embolica que fa fort. Ves per on, el Partit Popular sembla convençut que tornar a la Moncloa li serà més fàcil si abandera la campanya contra “el pinganillo” que si furga en la corrupció del PSOE. Per què deu ser que en aquest tema no hi poden sucar pa.
3. Un cateto, segons el diccionari de la RAE és un pueblerino o un palurdo. Nosaltres en diríem un pallús o un curt de gambals. D’aquesta mena de gent n’hi ha a tot arreu, per tot el món i parlen qualsevol llengua. I, en moltes ocasions, arriben al poder. Un cop allà, encimbellats en un ego patològic, s’atorguen una superioritat moral per damunt de tot i de tothom. De països i de persones, ja siguin ciutadans de bona fe, opositors a les seves polítiques o aduladors de les seves polítiques, per por o per interessos. A vegades fins i tot i tornen a manar per obra de la democràcia i gràcies a la desmemòria dels votants. Donald Trump, que tornava a la presidència dels Estats Units per guanyar el premi Nobel de la pau –segons va dir ell–, ens deixa a tots a un pas de la Tercera Guerra Mundial, després dels bombardejos d’ahir de les tres bases nuclears iranianes. Ni ha acabat amb la guerra d’Ucraïna –com va dir que faria en una setmana–, ni ha posat fre a la barbàrie de Gaza, ni res de res. I, de cop i volta, es troba que un Pedro Sánchez contra les cordes se li gosa encarar amb l’aportació als pressupostos de l’OTAN. Sant Joan arriba quan toca. En el moment més calent de l’any a la foguera hi hauríem d’abocar els trastos vells, les dèries imperials de líders desbocats, aquest manual de moda d’arreglar el món amb míssils i armes, i tots aquests relats que fomenten odi a petita i a gran escala.
