Carta a Xavier Graset: 'La llibertat té premi'

Després d'onze anys i més de cinc-cents dissabtes, em fa il·lusió dirigir aquesta carta especial (a la postdata sabreu per què) a un amic periodista que se'n va de vacances content i feliç perquè acaba de rebre un premi. Es diu Xavier Graset i és una persona vitalista, culta, sentimental, divertida i noble.

L'enhorabona, Xavi, t'han donat un premi per la promoció del llibre i la literatura en català que fas al teu programa Més 3/24. L'hi podrien haver atorgat –i també hauria sigut merescudíssim– a Anna Guitart, per les seves entrevistes a Tot el temps del món, a Jordi Nopca, per l'Ara Llegim, o a altres periodistes culturals, però suposo que te l'han concedit a tu perquè no tenies cap obligació de parlar de llibres. Ho has fet perquè has volgut. I aquesta és una lliçó que els periodistes hauríem d'aprendre: parlar del que t'agrada té premi. I diria que no seguir les modes també. Des de fa temps, la conversa cultural als mitjans de comunicació està monopolitzada per la prescripció de sèries televisives. No reproduir el que els altres ja fan millor i exercir la teva llibertat periodística per posar el focus en els llibres també t'ho deu haver valorat el jurat.

Et van encarregar reconvertir la fórmula radiofònica de L'oracle en una tertúlia política al final del dia, al canal 3/24. Fa set temporades, d'això. I sí, ja compleixes amb el que se't va demanar, però on xalem molts espectadors (i sospito que tu també) és a la segona part del programa, quan t'aixeques de la taula i te'n vas cap a les butaques on un dia hi tens una poeta, l'endemà t'hi espera un traductor i l'altre hi seu una novel·lista o un assagista. Saps de què parles i ho fas sense transcendència ni ganes de demostrar que les teves preguntes són millors que les respostes dels convidats. Pots conversar amb autors que per la seva popularitat no trobaries mai en un programa de llibres o aixecar el llistó i aturar-te en escriptors d'obres minoritàries que tampoc no tenen un espai on poder explicar-se.

És precisament aquest batibull, la marca Graset. Barrejar l'alta literatura amb els llibres més comercials, mesclar cultura i política en un sol programa, igual que tota la teva carrera has combinat l'humor cafre i la informació rigorosa, la nit i el llevar-te d'hora, un pis al mig de Barcelona i plegar avellanes a Vila-seca, treballar molt i xalar més, ja sigui amb un llibre, amb un monòleg al teatre o amb un bon vi per alçar la copa i brindar, que un premi no es guanya cada estiu.

P.D. Bones vacances a tothom. Les nostres –les del dibuixant Alex Gallego i les meves– seran una mica més llargues, perquè li he demanat a la directora que m'alliberi una temporada del compromís setmanal amb els lectors. Gràcies, Esther, i gràcies, equip i subscriptors de l'ARA per la confiança. Ens retrobem aviat en aquestes pàgines.