08/12/2021

Cal vigilar un repunt de les drogues

2 min
Pastilles d'èxtasi en una imatge d'arxiu

La pandèmia del coronavirus ha generat un efecte dòmino amb conseqüències que d’entrada eren difícils de preveure i que, més enllà de l’economia, han arribat al submon de la delinqüència. Una ha sigut el desabastiment d’èxtasi a causa de l’augment de la demanda per la reobertura de l’oci nocturn. La manca d’aquest component no és negativa, però sí que ho és que els narcotraficants reaccionin adulterant les pastilles de MDMA amb altres tòxics -més o menys perillosos en funció de la seva falta d’escrúpols-. Els narcos només busquen el seu benefici, i quan algú consumeix una droga il·legal en general no sap exactament què es fica al cos, ni la dosi exacta que pren. Per tant, tampoc coneix les conseqüències concretes que pot tenir a curt, mitjà i llarg termini.

S’ha de vigilar que la reobertura de l’oci nocturn a l’octubre, encara que sigui amb certificat covid, no comporti un efecte rebot incontrolable impulsat per les ganes de gresca, comprensibles després de tant de temps de restriccions. El desabastiment d’èxtasi ja indica que hi ha hagut un augment important de la demanda, i és un avís de què pot passar, però no ens podem permetre acabar en una situació pitjor que la d’abans del covid.

Els efectes de les drogues van més enllà de la diversió que aquestes poden aportar, i el preu a pagar pot ser molt car, massa car. És veritat que també es pot acabar pagant per les drogues legals -l'alcohol va arribar el 2014 a ser la substància que genera més peticions de rehabilitació, segons el Projecte Home-, però aquestes no corquen la societat de la mateixa manera que ho fan les màfies que fan negoci amb les il·legals.

Les drogues són un problema de salut pública amb seqüeles greus per als que hi acaben sent addictes, els que en pateixen els efectes secundaris i tot el seu entorn, i en el cas de les il·legals també hi ha conseqüències que afecten tota la societat. Dos casos recents recorden fins a quin punt pot arribar la corrupció dels narcotraficants: la trama de mossos i traficants desarticulada a Tarragona, que revenia material confiscat en operacions policials per desmantellar plantacions de marihuana; i la que encapçalava Titán, un caporal de la Policia Local de Llinars del Vallès, vinculada també al tràfic de cànnabis.

Aquests dos casos només són símptomes de l’augment del poder del mercat de la marihuana, droga de la qual Catalunya ja fa temps que és un exportador net, i de l’abast dels tentacles de la criminalitat que hi està associada. ¿Si els narcotraficants poden corrompre els cossos policials que els han de perseguir, fins on poden arribar? Com a societat no ens podem permetre relaxar la vigilància contra les màfies dedicades al tràfic de drogues; al contrari, cal augmentar l’alerta, i més encara a mesura que anem tornant a la normalitat. Les forces de seguretat hi tenen un paper clau, però el problema no és només policial, i per tant cal abordar-lo amb una mirada general, també des de l’educació i la salut. Les drogues són un problema de tots.

stats