24/06/2022

Barra lliure!

Ara fa uns dies vaig llegir una notícia que em va descol·locar: “El Govern eximeix centenars de persones d’acreditar el nivell de català per a accedir a places fixes a l'Administració”… No m’ho podia creure! “I això ho fan els nostres”, vaig pensar! 

Si la informació és correcta, ens podem trobar davant l'enèsima girangonsa que fan els socialistes en matèria lingüística (amb el silenci connivent d’ecosobiranistes i podemites) per tal d’evitar la sempiterna normalització. Potser pensen que així faran algun vot davant un Vox i un PP desbocats a les enquestes? D’aquí a un any ho veurem. 

Cargando
No hay anuncios

Però de què va, exactament, tot aquest trull de places, interins i funcionaris? 

Anem per pams. A l’Estat avui una quarta part dels funcionaris són treballadors temporals, més de 700.000 interins. Això afecta especialment les administracions autonòmiques, perquè, com sempre, Madrid és un altre cantet. Dins la Unió Europa, només Polònia ens supera. Aquesta situació provoca inestabilitat a les plantilles, especialment en educació i sanitat, amb les consegüents problemàtiques que això genera: no és estrany veure com el metge de capçalera ens canvia cada pocs mesos o com l’escola del teu fill no pot engegar certs projectes a més d’un curs vista perquè el professorat canvia any rere any. 

Cargando
No hay anuncios

Davant aquesta insostenible situació, la UE fa anys que reclama al govern d’Espanya que prengui mesures. Finalment, l’any 2021, la Moncloa va moure fitxa. El govern de Pedro Sánchez es va comprometre a reduir la temporalitat a l'administració per sota del 8% a canvi de fons europeus. S’obria la barra lliure de places públiques.

En aquest context es va aprovar la llei 20/2021. Aquesta norma estableix que tots els treballadors temporals que fa més de cinc anys que ocupen una plaça de forma ininterrompuda podran assolir una plaça de funcionari sense fer cap prova. En aquesta línia, i seguint fil per randa el diktat de Sánchez i Von der Leyen, el Govern balear ha posat en marxa tota la maquinària per fer efectiva aquesta estabilització, que afectarà 10.000 treballadors de les Illes. 

Cargando
No hay anuncios

Vagi per endavant que pens que el que s’ha fet amb els treballadors temporals és un abús intolerable. En el cas dels professors és prou conegut: els contractes es rescindeixen amb les vacances d'estiu i se'ls torna a fitxar amb l'inici del curs. I les infermeres arriben a acumular desenes de contractacions en un any. Això no es pot permetre. Precarietat en estat pur. 

Però tampoc no em puc callar davant un procés que no és just. Al cap i a la fi, contradiu frontalment els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat que qualsevol procés públic hauria de tenir. A més, sota el concepte d’'estabilització' es recullen situacions ben dispars. Així trobam gent que va entrar enxufada fa 15 o 20 anys pels polítics de torn (recordau que a les Illes som campions en corrupció, amb els governs d’UM i el PP?) fins aquell que va aprovar les oposicions, però es va quedar sense plaça en els anys durs de les retallades. No és just que tots estiguin dins el mateix sac. A més, res indica que això posi fi al problema. Qui ens diu que els abusos de l’administració amb la contractació d’interins deixaran d’existir?

Cargando
No hay anuncios

Potser la clau d’aquest despropòsit (pagat amb doblers públics!) és que el govern i els sindicats es plantegen la qüestió únicament com un conflicte laboral, i NO. No tot va de fer fixos uns falsos temporals. Aquí també estam parlant de servir a la ciutadania. Recordem que ser funcionari no és un dret, ans el contrari. Els funcionaris són els que han de garantir els drets i les llibertats de les persones. I aquí, deixeu-me fer un incís, el paper dels sindicats de classe ha estat un tant vergonyós. Ells han actuat més com un gremi d’associats que com a vertaderes organitzacions de treballadors. Perquè en lloc de parlar dels drets dels interins, hauríem d’estar parlant dels drets dels ciutadans. 

I aquí rau la clau de volta de tot plegat: estam fent funcionaris aquells que han demostrat que són els més adients per a la plaça? Potser sí, potser no. I com a prova, un botó: sabíeu que queden fora d’aquest procés d’estabilització totes aquelles persones que sí que aprovaren unes oposicions però es quedaren sense plaça i restaren fora del circuit de la interinitat? És el cas, per exemple, d’alguns joves professors. 

Cargando
No hay anuncios

El risc que estiguem consolidant la plaça a gent que no compleix el mínim per fer la seva feina és del tot real. Ho veiem aquests dies amb el fet que faran funcionàries  persones que no saben parlar català. Davant això, jo em deman… què més no saben fer? Recordem que els funcionaris són clau per al desenvolupament i el foment del bon govern, per la qual cosa és fonamental prestar especial atenció als sistemes de selecció de personal perquè aquests s'enfoquin en la captació dels millors candidats.

Un altre tema és si el mètode per opositar és el més correcte, i si empollar-se 40, 50 o 70 temes basta per considerar una persona adient per a una plaça. Però aquesta és una altra història. Au, la polèmica està servida.

Joan Pau Jordà és professor