Les Balears hi posen el cos

PalmaEns queixam, i amb raó, de com els mal anomenats inversors europeus –que són especuladors o aspirants a ser-ho– arriben a les Illes per adquirir solars o xalets ja fets i transformar-los en actius immobiliaris. Compren per un milió i en volen treure tres. O_lloguen a coneguts i fan activitat turística sense cap autorització. Per descomptat, la transacció es fa als països d’origen i les Illes només hi posen el territori, el seu cos, en definitiva, perquè altres es forrin.

Hi ha municipis que s’han dedicat molt més a aquesta economia que suposa renunciar al paisatge de tots perquè uns pocs privilegiats el tinguin. Això, als anys 60 no se sabia, ni es pensava. Només uns pocs ho denunciaven. Avui, hi ha una majoria que considera que ja n’hi ha prou.

Però d’això al fet que les coses canviïn, hi ha molta diferència. Municipis com Capdepera, Sant Lluís, Sant Josep, Calvià i Andratx, entre molts d’altres, s’han especialitzat en els xalets i en aquesta economia de la urbanització, si pot ser, de luxe. N’hi ha altres.

Tots aquests municipis tenen les caixes públiques molt ben regades. Perquè les contribucions no són petites. Emperò cada any sacrifiquen milers de metres quadrats per al gaudi de només alguns. En el cas del ponent mallorquí, el litoral fa por i llàstima. Ensaïmades de ciment i xalets que devoren bocins de muntanya amb llicències indecents. I, sobretot, una economia que necessita devorar per mantenir els llocs de feina. Només els polítics irresponsables no aturen un model insostenible que empobreix el poble per dins, per molt que ara els seus fills vagin en cotxarros. Pobles amb jardins de mal gust, gespa i cases amb jacuzzi.