Auditar el que s’ha auditat
El consell de Mallorca té damunt la taula un informe de la Intervenció General, el màxim òrgan fiscalitzador de la casa. Destapa un presumpte enriquiment injust de 41,4 milions d’euros per part de Tirme, la concessionària de residus. Davant l’escàndol financer, la resposta del govern de Galmés ha estat anunciar una nova auditoria “més extensa i més potent”.
Què és una auditoria “més potent” quan l’anterior ja ha estat redactada pels funcionaris d’elit de la mateixa institució? En el diccionari polític, ‘potent’ significa simplement guanyar temps a costa de doblers públics; treure a licitació un concurs i esperar asseguts que una empresa externa vingui a auditar allò que ja ha estat auditat.
La maniobra és una humiliació i un menyspreu absolut als tècnics de la casa. Si el criteri de la Intervenció General no serveix per prendre decisions, hem de desconfiar a partir d’ara de qualsevol conclusió dels alts funcionaris? L’administració no disposa d’eines legals per blindar els seus passos?
El conseller d’Hisenda, Rafael Bosch, s’ha afanyat a advertir que “anar als tribunals és perillós”. No ho és si fas la teva feina, defenses l’interès general i t’empares en les garanties jurídiques que ofereix el mateix Consell. Però la paràlisi per anàlisi és la marca de la casa. No necessitam un nou informe que eclipsi l’anterior, de la mateixa manera que no feien falta més estudis de càrrega a les carreteres, ni feia falta un Pacte per la sostenibilitat al Govern –nascut mort i dissenyat per congelar el rellotge– per concloure que la massificació destrueix la qualitat de vida.
Necessitam solucions basades en seguretat jurídica per actuar amb celeritat, no una manta burocràtica per tapar la inacció. Aquesta por reverencial i prudència mal entesa desapareixen quan es tracta de governar a cop de decret, colant mesures en lleis Frankenstein o fiant la gestió del territori a simples declaracions responsables.
Governants i oposició haurien de deixar de tirar-se informes al ple com si fossin granades de mà per tapar que uns varen guardar papers dins el calaix i els altres continuen alimentant el monstre. Qui mana avui al Consell hauria de plantejar-se, abans de signar la pròxima licitació, si els ciutadans varen votar el seu partit perquè lideràs l’illa o si, sense saber-ho, varen externalitzar el seu sufragi a una consultora privada.