Artmadams. Emocions i raons
El muralisme de l'hotel Artmadams ha propiciat un àgil debat que transita des de les seves parets fins als mitjans de comunicació. Pendent de resolució judicial, sembla que la magna obra de José Luís Mesas, a més d’alterar el concepte artístic de l’edifici racionalista, infringeix la normativa municipal, per això l’Ajuntament de Palma n’exigeix l'eliminació.
En el fons, la creixent controvèrsia artística ciutadana es polaritza bàsicament entre emocions i raons legals.
Veus assenyades defensen l’estil racionalista que, és evident, Mesas ha alterat. A aquesta visió s’hi ha d’afegir la normativa urbanística. En contraposició, hi ha opinions també aparentment autoritzades que avalen el mural, per la seva qualitat artística. Per part seva, el promotor considera que l’obra s’ajusta a la legalitat i que beneficia l’entorn i la ciutat.
D’una banda, doncs, hi ha una determinada acceptació artística enfrontada per l’altra, a la denegació normativa amb el suport de qui valora les preferències racionalistes.
Certament, no hauríem d’haver arribat a aquest punt, però hi som.
Una persona, convençuda que ho pot fer, inverteix molts de doblers a executar una obra d’art –no qüestionam que no ho sigui– d’una magnitud considerable, però que podria ser il·legal i que interfereix, a més, en un estil arquitectònic específic.
Altrament, en altres casos, s’ha evitat pintar murals sobre edificis racionalistes mitjançant el 'pràctic sistema de la seva demolició prèvia' i no hi ha hagut conseqüències per a ningú.
La solució judicial i punitiva sembla molt freda. Cada dia que passa sense resoldre la qüestió, l’obra s’integra més en el barri i més conflicte provocarà esborrar-la. No hi hauria manera de resoldre-ho guanyant-hi tots? El que ja representa el mural per a les persones, el barri i la ciutat ho poden eliminar sense més que l'asèpsia d’unes línies damunt una signatura?
Plantejada la meva equidistant, però no indiferent, visió –puc arribar a entendre els dos posicionaments–, assumesc sempre que la normativa s’ha de complir.
Resulta curiós que en el cas del monòlit també racionalista de la Feixina bàsicament es capgirin els arguments: el sentiment –emocional– el vol eliminar i la raó normativa –sumada a altres sentiments– el vol mantenir.
Veritablement, en relació amb l'aplicació de les normes relacionades amb l'incivisme urbà en general, crida l'atenció que la seva exigència no sempre tingui el mateix ímpetu. A vegades, les infraccions es produeixen per incompetència transigent, però a Mesas se li aplica la visió competent intransigent.
Les normes municipals convé que s’apliquin, sí, però totes. La seva ferma defensa en aquest cas la trob a faltar en altres ocasions.
Per què no demanar l’opinió dels ciutadans?
Plantejar una consulta popular i fer valer la democràcia directa per dirimir –en la legalitat– els dos controvertits supòsits en qüestió: el monòlit de la Feixina i el mural de l’hotel Artmadams. Potser seria un bon exercici.
Jaume Pla Forteza és inspector i policia local jubilat
