El que amaga l'acord Trump-Zelenski
El drama entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, planteja una de les preguntes més inquietants que mai m'havia hagut de plantejar sobre el meu país: ¿estem sent dirigits per un ingenu que creu en Vladímir Putin, algú disposat a empassar-se íntegrament la seva retorçada visió? ¿O ens dirigeix un padrí de la màfia que es vol repartir territoris amb Rússia de la mateixa manera que actuen els caps de les famílies criminals?
No puc culpar els nostres aliats per estar desorientats. Llegiu el penós escrit de la setmana passada de l'heroic dissident soviètic i lluitador per la llibertat Natan Xaranski a The Free Press: "Quan vaig sentir per primera vegada les paraules del president Donald Trump a la pista d'aterratge –quan va culpar el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, d'haver iniciat la guerra– em vaig quedar absolutament commocionat. [...] Trump sembla haver adoptat la retòrica del president de Rússia. Sonava a propaganda d'estil soviètic: Zelenski no és un líder legítim. Quan Putin, l'aparentment etern líder de Rússia, ho diu, és risible. Quan ho diu el president dels Estats Units, és alarmant, tràgic".
Podem apostar per una interpretació benigna de Trump: que simplement està embadalit amb Putin, el nacionalista cristià rus, un paladí antiwoke. Però també hi ha una altra explicació: Trump no veu el poder nord-americà com la cavalleria que rescata els vulnerables que lluiten per la llibertat; ell veu els Estats Units com una nació que ha d'extorsionar els febles. Dirigeix un negoci de protecció.
Considerin aquest impactant paràgraf d'un article del Wall Street Journal sobre la recent reunió a Kíiv del secretari del Tresor nord-americà, Scott Bessent, i Zelenski. Bessent va presentar a Zelenski una oferta que no podia rebutjar i que al final va acceptar: cedir als Estats Units drets miners ucraïnesos, per valor de centenars de milers de milions de dòlars, per compensar l'ajuda dels Estats Units.
Era una escena treta d'El padrí: “Bessent va empènyer el document a través de la taula, exigint que Zelenski el firmés… Zelenski li va fer un cop d'ull i va dir que el discutiria amb el seu equip. Bessent llavors va acostar més el paper a Zelenski. «Crec que l'hauries de signar», li va dir el secretari del Tresor. Zelenski va explicar que li havia dit que «la gent de Washington» s'enfadaria molt si no el signava. El dirigent ucraïnès va dir que havia acceptat el document però no es va comprometre a signar-lo”.
Tota aquesta història demostra el que passa quan Trump no està envoltat de gent que fa d'amortidor, sinó de gent que amplifica les seves tendències. Bessent, un expert inversor, ja sabia que el president d'Ucraïna no podia signar un paper en què lliura centenars de milers de milions en drets miners sense consultar-ho amb advocats, el Parlament o el poble. Però el secretari del Tresor va sentir que havia de complir les ordres de Trump, per vils o absurdes que fossin. Si el president vol buidar Gaza i convertir-la en un casino, llavors això és el que cal vendre. Extorsionar Ucraïna en plena guerra? Si és el que cal fer, ho fas.
Un president nord-americà seriós sabria veure que Putin està jugant amb una mà molt feble, que hauríem d'aprofitar. Com va assenyalar The Economist la setmana passada, la major part dels “guanys de Rússia es van produir les primeres setmanes de la guerra". I l'article seguia: "L'abril del 2022, després de la retirada de Rússia del nord d'Ucraïna, controlava el 19,6 % del territori ucraïnès; les seves baixes (morts i ferits) eren potser de 20.000 persones. Avui Rússia ocupa el 19,2% del territori i les baixes són de 800.000 persones, segons fonts del Regne Unit… Més de la meitat dels 7.300 tancs que [Rússia] tenia emmagatzemats han desaparegut. Dels que queden, només 500 es poden recondicionar ràpidament. A l'abril Rússia es podria quedar sense els seus tancs T-80. L'any passat va perdre el doble de sistemes d'artilleria que els dos anys anteriors... La reassignació de recursos dels sectors productius cap a l'exèrcit ha provocat una inflació de dos dígits. Les taxes d'interès són del 21%”.
Si això fos pòquer, Putin tindria doble parella i estaria intentant enganyar-nos apostant-ho tot. Trump, en lloc de posar en evidència la catxa de Putin, està dient: “Crec que em retiro”.
En lloc de reunir i activar tots els nostres aliats europeus, redoblar la pressió militar sobre Putin i fer-li al dirigent rus “una oferta que no pugui rebutjar”, Trump ha fet tot el contrari. Ens ha distanciat dels nostres aliats a l'ONU en negar-se a unir-s'hi en una resolució de condemna de l'agressió russa a Ucraïna –i votant igual que Corea del Nord– i ha iniciat una campanya plena de mentides per deslegitimar Zelenski. A més d'afirmar falsament que Ucraïna va iniciar la guerra, Trump ha declarat que l'índex de popularitat de Zelenski és del 4% (en realitat és del 57%, 13 punts més que el de Trump) i que Zelenski és un “dictador” i s'hauria de sotmetre a unes eleccions.
Pel que sembla, Zelenski creu que no té més remei que signar un ridícul acord sobre minerals, tot i que Trump està exigint el triple o el quàdruple dels aproximadament 120.000 milions de dòlars que els Estats Units han donat a Ucraïna en ajuda militar, humanitària i altres tipus d'ajuda financera.
Tot això és simplement vergonyós. Trump, en efecte, pretén obtenir un guany a costa dels ucraïnesos com a resultat de la invasió d'Ucraïna feta per Putin, alhora que no exigeix a Putin cap indemnització ni promet cap protecció futura dels Estats Units per a Kíiv. Com ha deixat clar la Casa Blanca: "Aquest acord econòmic amb Ucraïna no serà una garantia d'ajuda futura per a la guerra, ni inclourà cap compromís de personal nord-americà a la regió".
No tinc cap problema que els Estats Units demanin accés preferent per a les nostres empreses en les inversions en els recursos naturals d'Ucraïna després de la guerra, com a agraïment per la nostra ajuda. ¿Però fer-ho ara, i sense garanties de seguretat a canvi? Don Corleone s'avergonyiria de demanar això. Però Donald Trump no.
Trump malinterpreta completament Putin. Creu que Putin només necessita una mica d'atenció positiva, una mica de preocupació per les seves necessitats en matèria de seguretat i després signarà la pau que Trump tant desitja. Ximpleries. Com em va remarcar l'especialista en Rússia Leon Aron: "Putin no busca la pau a Ucraïna. Busca la victòria”.
Un acadèmic rus expert en assumptes internacionals, que només pot parlar en privat, m'explicava des de Moscou que l'equip de Putin veu l'equip de Trump com un cotxe de pallassos, ple d'aficionats, presa fàcil per a l'astut objectiu final de Putin: "MRGA, Make Russia Great Again (i Make America Less Great Again)". L'objectiu a llarg termini de Putin, afegeix, és gestionar el declivi de l'hegemonia nord-americana de manera que els Estats Units siguin “només una de les grans potències”, centrada en l'hemisferi occidental i retirada militarment d'Europa i Àsia. Putin veu Trump com l'instrument “per gestionar aquest declivi inevitable”.
Se n'adonaran Trump i el Partit Republicà? Potser quan sigui massa tard.
Copyright The New York Times