Aló, presidenta

Potser només ETA i els catalans podrien competir amb un dels grans llocs comuns en el discurs de la dreta i l’extrema dreta espanyoles: Veneçuela. La terra de Simón Bolívar és un tòpic sempre que s’acosta el temps de les de cada vegada més dilatades campanyes electorals, i és fàcil que, quan un polític del PP o de VOX no sap què dir, acudeixi al desastre que ha suposat el chavisme a aquest país. És curiós, però, veure que quan els convé també saben aprofitar els recursos d’aquest règim bananer, i fa pocs dies els ciutadans de les Illes Balears en vàrem tenir una magnífica i ben gràfica mostra.

Divendres 3 de juliol al vespre. Sílvia Pol, directora d’informatius d’IB3, entrevista la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens. I n’hem de dir entrevista perquè així és com va ser anunciat el programa, però en realitat va semblar més una adaptació ‘a la balear’ del cèlebre i populista Aló Presidente, el programa que Hugo Chávez va conduir durant més d’una dècada a les cadenes de ràdio i televisió estatals veneçolanes. A ca nostra, però, guanya el decòrum, i la presidenta va tenir la deferència de disposar d’una assistent en la seva conducció, que s’encarregava d’anar passant les targetes dels diversos temes i propostes electorals amb un somriure entre l’admiració i la comprensió, tot intercalat amb uns efectius i quasi imperceptibles massatges dialèctics.

Cargando
No hay anuncios

Durant la conversa, sense cap qüestionament per part de Pol, Prohens va poder desplegar l’argumentari que el PP ha repetit durant anys; allò de “complir la paraula donada” i “ser el partit que s’assembla més als ciutadans d’aquestes Illes”. De fet, es va trobar tan còmoda que va fer algun pas més enllà, en un gest que mostra fins a quin punt el seu partit dona per fet que continuaran a l’Executiu durant, com a mínim, quatre anys més: va declarar, sense despentinar-se gens ni mica, que ella també defensa que “el Trenc no es toca”, que ells han reivindicat el Decret de mínims i la Llei de normalització lingüística “i que això sap greu a l’esquerra, perquè ho fa el PP”. Va arribar a suggerir, en resposta a una pregunta de Pol, la qual més que una pregunta va parèixer una passada de pilota destinada a l’ocasió de gol, que la massificació turística que pateixen les nostres Illes era culpa d’Armengol i del Pacte de progrés que va liderar, que potser no hi varen fer prou. També va afirmar que el seu Govern ha pactat lleis amb tots els partits de l’arc parlamentari, cosa que és certa, però va ser una llàstima veure com Pol no li repreguntava pel seu principal soci a l’hora de derogar la Llei de memòria històrica, segregar els infants a les escoles per motius de llengua i invisibilitzar el col·lectiu LGBTIQ+ en l’àmbit institucional.

Diuen que si no molesta, no és periodisme, sinó publicitat. I crec que ens hem de treure el capell: el passat 3 de juliol, els ciutadans de les Illes Balears vàrem poder admirar, pagat amb doblers públics, el primer gran anunci de campanya de la ‘comandanta’ Prohens.