Acollir més enllà d’eslògans
Els periodistes hem tengut l’oportunitat de visitar el centre de Son Tous aquesta setmana gràcies a la voluntat de l’IMASd’obrir-ne les portes (encara no està ocupat) i mostrar on quedaran els menors migrants que arribin a Mallorca per rebre atenció de manera immediata. Vaig haver de llegir dues vegades la convocatòria, perquè aquestes ocasions són ben estranyes, però sempre benvingudes.
Son Tous no és el millor lloc de la Terra per ser un infant o adolescent. Però és un espai amb un mínim de dignitat per a aquells qui s’han jugat la vida per arribar a Europa a una edat en què hauria d’estar prohibit haver de jugar-se-la. Encara s’ha de fer més acollidor, més càlid. Però abans no hi havia res més que les dificultats per trobar un lloc mínimament adient i el rebombori de l’extrema dreta sobre uns luxes que els migrants no tenen. També hi ha hagut situacions paradoxals, com les negatives d’alguns ajuntaments amb equips de govern que només són progressistes de paraula, no de fet.
Clamar pels drets dels infants és la part fàcil d’aquesta història. La difícil és fer-hi alguna cosa, sacrificar-se una mica, només una mica, per oferir una oportunitat de futur a altres persones. Si la jugada no surt bé i algú no hi troba el seu futur, almenys que no sigui culpa nostra.
Encara record quan el director general d’Immigració i Cooperació em va dir, amb to humorístic: “Vols algun infant? Mira que em sobren!”. Devia pensar que allò era molt graciós, malgrat que era més ben trist. Per ressaltar que no és racista, em va contar que havia anat a un parc aquàtic amb nins sahrauís –això ho va explicar durant setmanes, devia pensar que era una heroïcitat. Supòs que esperava l’enhorabona per utilitzar aquests infants per fer-se una foto. Tot plegat no feia gaire bona olor, per molt que el màxim responsable en matèria de migrants del Govern no es cansi de repetir que no és xenòfob.
Per això va ser d’agrair trobar les portes de Son Tous obertes. A més, per un pic, vaig trobar que els representants institucionals es varen preocupar més per explicar la situació que no per fer-se la foto.
No podem oblidar que el centre de menors de Son Tous és al costat del Centre d’Atenció Temporal a Estrangers (CATE), les condicions del qual són francament millorables. Això, mentre esperam que l’humanisme guanyi la partida a l’interès.
