SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Pagesos: fer feina al redol per canviar el món

Expressions com “canvi de paradigma, gir de la història, fi de cicle” o fins i tot “fi del món” són freqüents de llegir o escoltar aquests dies, als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Algú ha precisat que no és la fi del món, però sí la fi d'un món. D'una idea del món accelerada, voraç i cruel, que va començar la seva etapa de màxima acceleració durant la segona meitat del segle XX –després de la Segona Guerra Mundial– i que d’ençà que ha començat el segle XXI –a partir de la caiguda de les Torres Bessones– havia arribat al paroxisme.

No s'havia vist mai res semblant a la crisi del coronavirus, i per descomptat, no es tracta de cap guerra, per molt que hi hagi qui ho repeteixi: una guerra, per devastadora que sigui, és un fet humà, és organitzada, controlada, perduda i guanyada per humans. En aquest ocasió, però, els humans hem perdut tot el protagonisme: el protagonista és una forma de vida externa –i hostil– a nosaltres, un virus que desconeixem i que no sabem controlar. Hem quedat descol·locats, i totes les idees sobre el poder es veuen ara ridícules: de quin poder parlam, si un organisme microscòpic té força suficient per aturar tot el planeta? És evident que ho hem d'interpretar com un avís, molt principalment sobre la nostra relació com a espècie amb la naturalesa.

En aquest context, la figura del pagès torna a prendre un sentit que no hauria d'haver perdut mai. A Balears ens hem retrobat amb una veritat tan actual ara com en el Neolític: que sense agricultors i ramaders, sense sector primari, no podem viure. Ens proporcionen els aliments i els recursos bàsics per cuidar la nostra salut (fixem-nos que la fi del món com el coneixíem no s'ha produït per una qüestió de doblers, sinó de salut). Des del primer moment els pagesos han sabut estar al capdavant dels que han oferit respostes a la crisi. Els altres ens hem recordat que existien com qui es recorda de santa Bàrbara quan trona, i ens hem adonat de la multitud de cooperatives i plataformes que ens ofereixen producte de proximitat i de qualitat, tant de carn com de fruita i hortalissa. Els pagesos, a més, han tingut actuacions cíviques encomiables, com la de desinfectar els carrers de les poblacions amb els seus tractors, afegint hores de franc a la jornada laboral i havent de lluitar fins i tot amb la incomprensió d'alguns i amb absurdes traves administratives. Ens han donat també materials per a la reflexió, com els comunicats d'Apaema sobre la situació del sector (necessiten ser tractats pels poders públics amb la dignitat i l'atenció que mereixen), o el de la Xarxa de Pagesos Ecològics, sobre la necessitat de promoure els horts d'autoconsum. També reflexions com les de Joan Collet, que ens ha recordat la metàfora de la pagesia com a rebost de Mallorca, o les de Gustavo Duch (difoses a xarxes socials de pagesos) que assenyalava al digital Ctxt la gran bogeria que suposa capturar un peix a Alaska, enviar-lo a processar a la Xina i acabar-lo venent dins una safata de plàstic als EUA o a Europa. I qui diu un peix, diu un pollastre o una síndria.

Els pagesos estan cridats a tenir un paper fonamental en qüestions que el coronavirus ha posat en vermell a l'agenda dels governants, com la transició energètica (el canvi cap a les energies netes) o la sobirania alimentària (que el 85% del que menjam els mallorquins no vingui de fora). I també en el camí de la diversificació de l'economia que les Balears hauran d'emprendre (la mateixa presidenta Armengol ho ha reconegut aquesta setmana) en vista de la caiguda del monocultiu turístic. El món haurà de fer un canvi, i cadascú hi haurà de contribuir des del seu redol. És evident que els pagesos hi tenen molt a dir.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF