6/9: Emèrit crític
NO GAIRE TEMPS enrere, només gosaven dubtar públicament del correcte funcionament de les institucions espanyoles els qui se situaven al marge de l’Estat. Per exemple (però no els únics), els independentistes catalans. Llavors, quan algú criticava l’actuació d’alguna institució acusant-la de saltar-se les seves regles del joc per partidisme polític, sortien en tromba per dir que de cap manera, que totes -Fiscalia, judicatura, cossos de seguretat, monarquia- actuaven sempre dins del respecte escrupolós de l’estat de dret i que s’hi podia tenir confiança plena. Fa un temps que això ha canviat. El rei emèrit -que és casa reial, institució de l’Estat- acaba d’acusar la Fiscalia de l’Estat de no respectar la seva presumpció d’innocència, se suposa que per raons polítiques. Certament, la Fiscalia acabava de filtrar que investiga les activitats com a comissionista del rei emèrit. Abans només es criticaven les institucions espanyoles des de fora i entre elles es defensaven en un front comú. Ara unes desconfien públicament de les altres. Que el rei emèrit sospiti de la parcialitat de la Fiscalia (posem per cas) vol dir que allò de la democràcia exemplar i envejada per tot el món deu tenir algunes esquerdes. Que es veuen fins i tot des de dintre.
