12/4: Politiqueria
Diuen que el govern espanyol no es planteja ara l’indult dels presos polítics perquè hi ha eleccions a Madrid i això perjudicaria els candidats governamentals. I diuen que per la mateixa raó el govern espanyol no allargarà l’estat d’alarma i no anunciarà mesures restrictives de la mobilitat i del contacte social necessàries contra la quarta onada del coronavirus. Em sembla sorprenent i escandalosa la naturalitat amb què hem assumit que l’acció de govern és una cosa subsidiària al costat de les estratègies electorals més barates dels partits. Com aquestes excuses vergonyoses es poden deixar anar com si fossin raons solidíssimes per no fer el que cal o per fer el que no cal. Hem acceptat que el calendari de la política en minúscules és el que marca el calendari de la vida, i no al revés. I, mentrestant, els presos continuen a la presó i s’endevina un caos jurídic entorn de les mesures que cal prendre contra la nova onada de la pandèmia. Hem donat carta de naturalesa a la politiqueria, al regat curt del màrqueting, per damunt de la governació, de les necessitats de les persones i de la política amb majúscula. Potser ha passat sempre. Però que ara es consideri natural, sense ni tan sols el pudor de dissimular-ho, em sembla un mal símptoma.
